Woyzeck

Sinopsi

Woyzeck torna a córrer. Com un esperitat. Com si estigués posseït. Per què corre? De què fuig? Què el persegueix? Potser justament corre pel que tots correm, fuig del que tots fugim i el persegueix el que, dia a dia, a tots ens persegueix.

A Woyzeck, Büchner fa el retrat del procés de deshumanització que pateix el soldat protagonista com a conseqüència de les pressions del seu entorn social, pressions que es veuen exemplificades en els abusos directes del seu superior, el Capità, i en els experiments del Doctor local, que l’usa com a conillet d’índies per a les seves investigacions. A aquestes pressions, se suma la fredor i desconfiança de la seva parella Marie. La noia no pot fer altra cosa que distanciar-se del soldat davant el seu estat d’absència incipient i somiar amb altres objectius. Woyzeck enfolleix cada cop més i té visions cada cop més apocalíptiques, fins que es troba atrapat emocionalment en un carreró sense sortida i esperonat per un estrany sentiment de gelosia.

Presentació

El passat desembre Parking Shakespeare va tornar a deixar el seu acostumat racó sota l’ombra dels arbres al parc de l’Estació del Nord per proposar el seu segon Parking d’hivern. Aquest cop, la companyia va ocupar una adusta nau industrial al complex de Palo Alto, al Poblenou, per presentar una nova versió de Woyzeck, la trencadora peça pòstuma de Georg Büchner (1813-1837). Ara, el muntatge s’emmotlla a l’espai de la Sala Beckett, mantenint tota la immediatesa de la posada en escena i tota l’essència d’una dramatúrgia que repensa i reordena l’original per apropar-lo a les obsessions que avui ens assetgen a tots.

Woyzeck és el retrat del procés de progressiva deshumanització que pateix el soldat ras que dóna nom a la peça. Les contínues tensions amb el seu entorn familiar i social el porten a un estat de creixent alineació i absència que el conduiran inevitablement a la follia i al crim. En la seva davallada als racons més foscos del seu cervell, hi contribueixen, com a màxims representants d’una societat castradora, el Capità, un superior avesat als tractes abusius; el Doctor, que considera el soldat el conillet d’índies perfecte per a les seves investigacions; i Marie, la seva parella i mare del seu fill de pocs anys, que somia a fugir el més aviat millor d’un home per al qual cada cop sent més por i repulsió per llançar-se als braços del primer mascle de debò que passa. Però aquests només són els caps visibles d’una maquinària social més complexa, cruel i sanguinària, que en el present muntatge veiem en acció a través dels ulls impertèrrits de l’innocent fill del protagonista.

Ara que s’acaba de celebrar el bicentenari del naixement de Büchner, la present adaptació de Woyzeck pretén ser un compendi d’alguns dels racons més reveladors de la visió del dramaturg. I així, sumant-se a la força de l’original, també hem utilitzat passatges d’altres peces teatrals signades per l’autor, cites de les cartes que va enviar a la seva promesa des de l’exili polític i, fins i tot, algun fragment dels informes mèdics del seu pare (que tot just s’acaben de publicar i que compten amb l’esfereïdor cas d’una noia que va intentar suïcidar-se empassant-se agulles de cap). D’aquesta manera, el muntatge es converteix en homenatge a una obra que en el seu conjunt és breu, però que amb la seva veu influent prefigura l’autor imponent que hauria pogut arribar a ser de no morir a la prematura edat de vint-i-tres anys.

Marc Rosich