Àlies Gospodin

Sinopsi

Mentre en Gospodin tenia la llama al soterrani de casa seva, tot el seu món anava a l’hora. Greenpeace, però, li acaba de confiscar l’animal, i en Gospodin no sap què fer. Ningú no entén el seu problema. Els uns volen redreçar el seu company, que renega dels diners i de les propietats materials; els altres s’aprofiten de la seva bona fe i del que consideren una visió del món extravagant. Però quan, sense voler-ho, a en Gospodin li cau a les mans una bossa plena de diners, no només s’interessen per ell els seus amics, sinó també la policia. Philipp Löhle presenta, a Àlies Gospodin, un destí alhora grotesc i tràgic, una llegenda contemporània protagonitzada per un antiheroi obstinat que troba la llibertat que cercava d’una manera si més no particular.

Sobre l’obra

«En Gospodin té un dogma: vol “agafar el capitalisme pels ous” evitant de caure en les urpes del món laboral i menant una vida agradable i anticapitalista. […] Aquest propòsit és tan atractiu com impracticable en la vida quotidiana, i Löhle mostra les dues cares de la moneda. […] En Gospodin du a terme la seva petita revolució, la del que decideix aturar-se i baixar, interpretant el món i transformant-lo al mateix temps. Si més no per a ell. […]
»Com a dogmàtic conseqüent, en Gospodin seria un pesat insuportable. Però Löhle esquiva aquest perill presentant un personatge que no s’estira els cabells quan s’enrabia, sinó que cau adormit. I com que els seus principis topen contínuament amb la realitat dels fets, en Gospodin esdevé un exemple tragicòmic dels esculls que cal salvar si es vol canviar el món.» Andreas JÜTTNER, Nachtkritik

«Aquest petit viatge contra els molins de vent del nostre ordre econòmic es transforma en un repte molt difícil. L’intrèpid Gospodin ha d’alliberar-se primer de tot lligam amb les coses —s’ha d’autoimmunitzar contra els plaers del consum—; després rep ofertes de feina sense haver-ho demanat, i al final un amic li deixa una bossa plena de diners que, per més que s’hi escarrassi, no es pot treure del damunt. Perquè una consciència ideològica i contrària al treball pugui suportar aquestes càrregues, cal una disciplina de ferro, i és per això que en Gospodin acaba escrivint les seves consignes a les parets, des d’”Els diners no haurien de ser necessaris” fins a una curiosa variant de la llibertat d’acció individual: “La llibertat és no haver de prendre cap decisió.” […] “L’autèntica llibertat ha de ser no haver de prendre decisions, no perquè els altres decideixin per tu, sinó perquè no hi hagi cap necessitat de decidir res, perquè som simples.” No prendre cap decisió és l’expressió de llibertat més gran en un país lliure.
»La manera com el protagonista de la peça posa en pràctica tot això suscita diverses interpretacions: en Gospodin és un enemic innocent del comerç al detall que l’únic que posa en evidència és que la crítica enèrgica del capitalisme està condemnada al fracàs, o és l’alternativa subversiva que combat el sistema amb les seves pròpies armes i pel camí aconsegueix la felicitat?
»Després de molts tombs, Àlies Gospodin ateny la ventura i la satisfacció fent realitat el seu somni —a la presó, on la seva llibertat no té límit: ni diners ni decisions; ser i prou. Un nou començament.» Franz WILLE, Theater Heute (2008)