La conquesta del Pol Sud

“No he conegut mai ningú que s’hagi vist

tan diametralment enfrontat als seus desigs.

Des que era nen he somiat amb arribar al Pol Nord,

i aquí em teniu: al Pol Sud”

Roald Amundsen

Sinopsi

Un grup d’aturats d’un barri de perifèria, davant de la depriment situació en què es troben, decideix, com a forma d’escapisme de la realitat que els envolta, lliurar-se al joc de representar la mítica conquesta del Pol Sud a càrrec de Roald Amundsen i el seu equip (en oberta competència amb la tràgica expedició anglesa de Scott). Ficció en la ficció, ficció per fugir de la realitat (o potser com a única via per afrontar-la?). La Conquesta ens planteja el conflicte d’un grup amb els propis somnis, el conflicte d’un grup amb la crua realitat del seu moment.

Presentació

A la llegendària conquesta del Pol Sud de 1911 per part de l’expedició noruega, sembla que, en un determinat moment, el guia polar Olaf Bjalaand va quedar penjat amb el seu trineu sobre un precipici. Amundsen, capità de l’expedició, li va preguntar: “com és l’abisme?”, i aquell, balancejant-se al buit, va respondre (atenció) serenament: “com sempre, sense fons!”.

Els personatges de La Conquesta del Pol Sud de Manfred Karge juguen a representar la mítica expedició. Juguen per necessitat, juguen per sobreviure, juguen per no mirar l’abisme que els rodeja per fora i que els consumeix per dins. En definitiva, es donen un somni en què creure, una meta per la qual lluitar. Aquesta necessitat humana de mirar a l’horitzó ens crea preguntes interessants. Ens muntem la pel·lícula per no mirar al buit? D’altra banda, però,  sense metes no avançaríem… I què significa ‘avançar’?

En fi, la meta dels personatges de Karge és també el Pol Sud. Però quin Pol Sud? Què significa, en realitat, el Pol Sud? De fet, no és més que un punt enmig d’una gran plana blanca. “Una meta borrosa en el blanc, en el fred, en el gel.” I, a més, al Pol Sud, no hi ha res… només “blanc, tot blanc”. En realitat, es tracta d’un dels llocs més desolats del planeta. Res… o potser, tot. Vull dir que potser hi ha el que hi vulguem posar… I aquesta és la pregunta dels personatges, la seva i la de molts de nosaltres: quin és el nostre Pol Sud? Què hi aniríem a buscar, al Pol Sud? I, més enllà, un cop s’hi arriba, potser apareix una segona pregunta, probablement més tràgica o potser més còmica (depèn de com es miri), és a dir: “i després, què?”.

Per tal de trobar respostes, els personatges de La Conquesta del Pol Sud  tenen els nassos d’anar realment al Pol Sud. I això és el que fan durant l’espectacle que us presentem: lluiten pel seu Pol Sud, assumint el risc que comporta. Hi van, de debò que hi van, com a grup, com a expedició… però sense moure’s d’un terrat.

Carles Fernández Giua

La conquesta del Pol Sud ha estat guardonada amb el III Premi Quim Masó.