Conte d’hivern

Sinopsi

Conte d’hivern parla de segones oportunitats, de reconciliació, d’esperança, de regeneració i de generositat.

Leontes, Hermiones, Camils, Paulines i Políxenes, marits, esposes, parents, amics i veïns, a tots ens lliguen les mateixes preocupacions, les mateixes il·lusions, la mateixa por a viure, la mateixa esperança pel que ha de venir… Tots, “des que el món és món”, busquem la felicitat, en totes les seves múltiples variants, i la lluita per aconseguir-la és la condemna que ens uneix i empeny al buit, al desconegut, i només unes circumstàncies concretes o una situació límit ens faran descobrir la nostra capacitat de reacció i disposició davant la vida i la seva complexitat.

Conte d’hivern proposa un salt a l’abisme sense reserves. Parla de l’essència d’estimar amb majúscules; parla, finalment, de l’entrega i compromís amb la vida, sense restriccions ni condicions.

Conte o realitat, realitat i conte.

Anna Estrada