Dublin Carol

Sinopsi

Matí de la vigília de Nadal en una funerària de Dublín. John, un home de prop de seixanta anys, conversa amb Mark, un jove d’uns vint anys. Dues edats confrontades a una realitat molt similar: l’alcohol, els afectes, la família, l’amor… L’arribada d’una dona jove -una dona que fa més de deu anys que John no ha vist- farà que l’encarregat de la funerària hagi d’enfrontar-se seriosament amb tot allò que ha estat la seva vida, i que hagi de prendre decisions importants…

Sobre l’obra

La gent sempre ha dit que el cor del teatre és el conflicte. Em sembla que hi ha prou conflicte en una persona per fer-ne una obra: tots els balancejos, l’oscil·lació de la ment, l’autodubte, la incertesa, l’estúpida valentia, el terrible sentiment d’inadequació…tot això és més que suficient.

Conor McPherson, New York Times, 16-2-2003

I és cert que tots els seus personatges estan fets de fang,per donar-los vida després des de la més pura i íntima essència humana. I és per això que en la seva obra sempre hi és present la mort, perquè parlar de la mort és parlar de la vida. Com fa dir Beckett a Camier (Mercier et Camier) A la merda la vida! I és que no podem oblidar la gran herència que la dramatúrgia contemporània irlandesa ha rebut, de John Synge a Samuel Beckett, passant per Shaw, O’Casey, Wilde, Joyce, etc.

És la segona vegada que em capbusso en una obra de McPherson, i és tanta la convulsió que et produeix que contínuament t’aboca a una batalla brutal de sentiments i emocions. La construcció-destrucció per on transiten els seus personatges no pot deixar indiferent a ningú.

Manel Dueso