El pes del plom.

Sinopsi

Un home vestit dins una banyera fumejant. Un altre home l’apunta amb una arma i es pregunta si prement el gallet no deixarà un món més just. Una dona que fa més preguntes de les necessàries. Algú està a punt d’arribar.
“Mai no arribaràs a saber el que estàs a punt de trencar. Quant pesa el teu dolor? Quanta estona trigaràs a ofegar la culpa?”
El pes del plom. Un viatge poètic, a manera de thriller, per la indústria de les armes.

Presentació

“Cartago va fer tres guerres.
Era poderosa encara després de la primera;
era habitable després de la segona;
no hi va haver manera de trobar-la després de la tercera.”

Bertolt Brecht

Ha passat més d’un any des que vam decidir escriure sobre el món de les armes. Ha estat un procés llarg i difícil de digerir que ens ha anat mostrant un univers pervers, d’interessos foscos i de permissivitat institucional i apatia social que fa esfereir. Per què no vam escriure un text sobre les guerres? Per què no la història d’en Julius, un extraficant d’armes que avui treballa en contra dels conflictes bèl·lics a Intermón-Oxfam? O per què no escriure la història d’en Lucien, un nen soldat que relata, en la seva biografia, uns fets que haurien de ser suficients per abolir l’ús actual de les armes i avergonyir-nos de formar part de l’espècie humana?
Senzillament perquè, després de plorar i digerir llibres i documentals, entrevistes amb especialistes i converses d’allò més interessants (gràcies Jordi Armadans, Tica Font, Pere Ortega i Xavier Alcalde, per citar-ne alguns), vam detectar un element comú en tot plegat que ens va cridar especialment l’atenció: la indústria. La indústria militar, armamentista. Un complex entramat d’interessos econòmics, farcit de falsos mites i mitges veritats i envoltat de poder, que desperta una pregunta de la qual saber la resposta és la clau per canviar tantes coses: qui són les persones que es beneficien dels conflictes armats?
Acostar-nos a la resposta d’una pregunta com aquesta és una labor apassionant  i quasi periodística. Un repte convertir-la en una història envoltada de sensacions, carregada d’emocions i dotada d’una estructura dramàtica dinàmica que, gairebé sense adonar-nos-en, ens ha conduït al gènere del thriller. I aquí resideix un dels objectius de La Virgueria: fer viatjar l’espectador per les nostres històries, per la nostra poesia, i establir un debat artístic i social amb aquells que ens acompanyin, ja des dels primers passos de la dramatúrgia.

El pes del plom és una història de quatre personatges que viuen les seves vides, que s’estimen i s’odien, que tenen pors i inseguretats, que ploren, que ballen, que riuen, que criden, que follen… Quatre personatges que ens pregunten, a cada gest i a cada paraula, quina és la nostra responsabilitat en tot plegat. Quant pesa la nostra culpa?

Isis Martín i Aleix Fauró