El petit Eiolf

Escrita el 1894, El petit Eiolf és una obra tardorenca –i de les menys conegudes a casa nostra– de Henrik Ibsen, el “pare” del drama modern. Cronològicament, l’autor noruec havia estrenat ja obres tan importants com Hedda Gabler, Casa de nines, Espectres o Un enemic del poble, i era, per tant, un dramaturg consolidat, no només al seu país sinó també arreu d’Europa. El petit Eiolf és, en aquest sentit, una obra de plena maduresa.

Alfred Allmers, un exprofessor, escriptor i propietari rural, torna a casa seva després de setmanes vagant en solitari per les muntanyes, turmentat pels dubtes sobre el valor i el sentit de la seva feina. Finalment, però, ha pres una decisió: abandonarà la redacció del que havia de ser la seva obra magna, un llibre que duu per títol La responsabilitat humana (al qual porta dedicant tota la vida), i se centrarà exclusivament en el seu fill Eiolf, que a causa d’un antic accident es veu obligat a anar amb crosses per la resta de la seva vida. Rita, la dona d’Alfred, lliurada amb passió a l’amor pel seu marit, no entén aquesta decisió, i li demana que la reconsideri. La visita de la Dona de les rates i un tràgic esdeveniment posen en dubte totes les certeses prèvies dels personatges, i els empenyen cap a un replantejament de les seves vides. La contradicció entre el que som i el que voldríem ser (un dels temes centrals en el conjunt de l’obra ibseniana) torna a ser, en El petit Eiolf, motiu de discòrdia i desencadenant de tragèdia familiar.

La presència d’Ibsen a Catalunya ha estat força extensa i regular en els darrers anys, tot i que en la majoria dels casos circumscrita en l’àmbit dels teatres públics i a l’entorn dels títols més coneguts de l’autor.

Per a la Sala Beckett, un espai dedicat prioritàriament a la dramatúrgia contemporània, visitar Ibsen és, a més d’un acte de reconeixement a un dels autors que més han influït en l’evolució del teatre universal, una manera de reflexionar sobre les formes del drama contemporani i de comprovar la vigència de temes i situacions provinents del repertori.

El petit Eiolf, a més, és una obra injustament ignorada al nostre país (com algunes altres del mateix autor) i estem convençuts que sorprendrà per la valentia dels seus plantejaments morals i per la seva potentíssima càrrega emocional. Suposa també un autèntic repte interpretatiu per als actors i li escau d’allò més el petit format escènic, propi del nostre espai.