Els boscos

Un home i una dona deixen la ciutat per passar un cap de setmana a la casa de vacances d’ell, enmig d’un bosc al costat d’un llac. En Nick i la Ruth, en la serenitat del crepuscle, viuen l’inici d’un idil·li. Però la quietud inicial deixa lloc ben aviat a l’emergència d’antagonismes, de tensions, de pors: la fricció entre un desig desesperat de contacte i la dificultat de deixar-se anar acaba amb una explosió de violència física i psicològica, a través de la qual veiem la por, que tenim tots, de perdre’ns a nosaltres mateixos. Al final, sota la llum freda de l’albada, s’insinua una reconciliació, una treva no gens fàcil. Amb Els boscos, David Mamet va escriure un drama poètic sobre l’heterosexualitat que explora la dificultat de la relació home-dona; una tragèdia clàssica inspirada, no obstant tot plegat, en una substancial fe en la naturalesa humana.

Els boscos (The Woods, 1977) és un dels textos dels quals l’autor se sent més orgullós. No s’ha representat mai en català, i la traducció que presentem per a aquest muntatge és inèdita. L’última representació es va fer el 2005 al The Athenaeum Theatre, Xicago.