Home-Natja

Imagina que no ets ningú. Imagina’t acomplexat, tímid i poruc. Aturat fins al límit. Imagina’t incapaç de lligar, de fer-te notar. Imagina la frustració de veure que la vida et passa per sobre i la gent et passa per alt. Però imagina’t, ara, que imagines ser algú. Imagina que imagines que de sobte tens la flor al cul i ets al centre del món. D’un dia a l’altre i per la cara. I ho desitges, i t’hi aferres, i t’ho creus. I passa. Imagina’t que un bon dia tothom parla de tu, que ets la portada de totes les revistes, i la teva cara apareix a tots als mitjans. Imagina’t al sofà, emmirallant-te en un zàpping infinit. Tothom et truca, tothom et vol, tothom et llepa el cul. Imagina que, de mica en mica, s’omple la pica, i amb el temps, res no et falta, tot ho tens. Imagina’t, per uns moments, que t’acomodes, que t’hi avens. Perds la timidesa, et treus els complexos. Imagina’t que perds la por. Ara imagina, però, un punt d’inflexió. Un camí sense sortida. Un forat al cul. Imagina que un bon dia perds el cap i ho envies tot a prendre pel cul. I de nou, imagina que ja no ets ningú. Però no pateixis, tranquil: imagina’t -per un moment- que amb el temps i per fi et fan un gloriós i emotiu homenatge.