La idea d’Europa

1.

La idea d’Europa és el títol d’un llibret de George Steiner sobre el fet europeu, que és sobretot una història de la civilització.
Ens parla d’un cansament de la mateixa història, que ens cau com un pes al damunt, amb episodis d’una atrocitat brutal, alhora que també és, però, un territori de conquesta individual i col·lectiva.
Ens alerta del perill d’un ensopiment que caldrà combatre amb els valors nascuts amb la idea de la Raó.
El geni d’Europa, diu Steiner, és el de la diversitat. L’objectiu, la unió. Com lliga una cosa amb l’altra?
Cal encarar amb coratge els nous reptes i analitzar el paper de la religió cristiana en el foment de l’odi al jueu, un verí que ha fet molt de mal en l’ànima europea.
Cal assumir amb responsabilitat la pròpia història per poder projectar una idea de futur.
No serà fàcil.

Qui parla, però, no és un filòsof assegut en un cafè, sinó una figura també molt lligada a la idea d’Europa: el captaire que truca a la porta, el rodamón que pot ser un agent diví o demoníac disfressat i que ha arribat a peu.

2.

En un món absolutament desajustat i en acceleració constant cap al desconegut, on creix la incertesa i la por i on res ja no és ni serà com era, potser convé començar a demanar-se si no caldria treballar per mantenir una certa civilitat, la capacitat de convivència que en alguns moments hem arribat a aconseguir a Europa.
Mentre puguem seguir parlant els uns amb els altres, mentre el llenguatge no ens falli, podrem discrepar amb elegància des de pols oposats. Amb ironia.
Perquè ja sabem que la cultura no ens lliura de la barbàrie, però la ignorància segur que ens hi porta més de pressa.
Per no deixar-se arrossegar per la demagògia de líders que donen respostes amb massa facilitat, contra la mediocritat que s’imposa, potser cal acceptar que “democràcia” i “aristocràcia” no són termes oposats, que “elitisme” vol dir fer-se responsable del bo i millor de l’esperit humà: el coneixement, les idees, el significat de les paraules, l’art, la noblesa d`esperit. Que vol dir, com explica Goethe, ser respectuós envers el que és diví, envers la natura, envers els nostres congèneres i envers la nostra pròpia dignitat humana.

Així doncs, fem un cafè i, des del respecte, parlem. O escoltem, que és una forma de parlar.