L’accident. Homenatge a Albert Camus

Sinopsi

Tot comença amb l’accident de cotxe en què Albert Camus va perdre la vida. El seu àngel de la guarda, encara mig estabornit per la trompada, es troba amb el de Michel Gallimard, editor de Camus i conductor del cotxe. La cosa pinta malament perquè Albert Camus ha mort sense creure en Déu. Per acabar-ho d’adobar, l’àngel de Camus, contradient les normes, ha posat afecte en el seu protegit i, si és descobert, no hi haurà cap possibilitat que el filòsof entri al cel.
Els dos àngels es prepararan per al Judici Final durant tres dies. No estaran sols, però: diferents personatges de la vida de Camus i de les seves obres, des de Meursault fins al mateix Albert, fan acte de presència. Tots plegats aniran desgranant el pensament, la vida i l’obra de l’autor.
Les coses, però, no acabaran sortint com els àngels esperen.

Notes de l’autora

Ja fa uns quants anys que la figura i el pensament d’Albert Camus (1913-1960) em cridava l’atenció. Un autor a qui, injustament, se l’ha titllat d’obscur i pessimista i se l’ha inclòs, massa sovint i sense raó, en el grup dels filòsofs existencialistes. A mesura que llegia, tant les seves obres com algunes biografies sobre ell, jo creia que tot allò de la foscor era una mena de broma i que calia aproximar-s’hi sense prejudicis, fugint de la impressió aquella que pot causar “el Filòsof”.
El meu medi natural no és l’acadèmia, és el teatre, i Camus fou també “un gran home de teatre”: autor de dramatúrgia pròpia i d’adaptacions d’altres autors, director i fins i tot escenògraf i il·luminador, a més d’enamorat de grans actrius com Maria Casares, la seva amant durant anys. Per tant, el resultat natural de la meva immersió en la seva obra i, alhora, el meu homenatge i gratitud per tot el que m’ha donat és L’accident, una comèdia filosòfica, el meu primer text teatral.
L’accident, títol que remet a l’accident de cotxe en què va morir Camus, és una obra filosòfica perquè exposa bona part del pensament humanista de l’autor, que ell va deixar plasmat no només en el gènere de l’assaig, sinó també en la novel·la, la dramatúrgia i els articles periodístics. Que sigui comèdia és una aposta decididament personal, perquè crec que l’humor és una bona eina per reflexionar sobre els aspectes més transcendents de la vida. Que riem no vol pas dir que no ens prenguem les coses seriosament.
Des de l’inici he comptat amb el vist i plau de Catherine Camus, la filla de l’autor. En llegir la primera versió del text ens va respondre qualificant-la d’original i audaç perquè aborda la vida i la ideologia del seu pare des del respecte, afegint una vessant còmica inèdita fins ara, tot i que ens explicà que ell tenia un gran sentit de l’humor. La seva implicació no ha quedat només en compliments, sinó que s’ha involucrat en el treball, ens ha donat informació i ha afegit suggeriments que estan reflectits en la versió definitiva.
Després d’uns quants anys de peripècia, L’accident arriba a escena, justament un any després de complir-se el centenari del naixement d’Albert Camus. Potser sí que els Àngels de la Guarda, a un ritme que als humans ens pot semblar una eternitat, fan més feina de la que no ens pensem en una de les seves jornades laborals… Carme Cané

Sobre la dramatúrgia

L’Accident és una dramatúrgia original, una història que comença just després de la mort d’Albert Camus mentre Michel Gallimard, el seu editor, amic i conductor del cotxe, està en coma. Evidentment, tot el text està inspirat en la seva concepció de l’existència humana, però a més hi apareixen fragments o escenes explícites d’algunes de les següents obres:
-El primer home: novel·la pòstuma. El manuscrit es va trobar al cotxe en què va morir Camus el 1960. No es va publicar fins a la primavera del 1994.
-“Els tres absurds” publicats el 1942: L’estranger, El mite de Sísif i Cal·lígula (novel·la, assaig i text dramàtic que no serà estrenat fins el 1945).
-Els justos: text teatral del 1949 que s’inscriu en el cicle de la rebel·lió i la solidaritat.

Sobre Albert Camus

Albert Camus va néixer a Algèria el novembre de 1913 al si d’una família humil. En esclatar la I Guerra Mundial, el seu pare va ser mobilitzat i, de resultes d’una ferida, va morir quan Camus encara tenia pocs mesos.
La primera educació la va rebre de la seva mare, una dona analfabeta i quasi sorda. Gràcies a una beca que rebien els fills de víctimes de guerra, va poder començar a estudiar i tenir els primers contactes amb llibres. Als deu anys va conèixer Louis Germain, que esdevindria una mena de pare que va ajudar i estimular Camus i li va aconseguir una beca per al Liceu. En rebre el premi Nobel, Camus li va dedicar el Discurs de Suècia com a senyal de l’agraïment que li tenia.  Mentre era a la universitat d’Alger estudiant filosofia, va emmalaltir de tuberculosi, la qual cosa va condicionar tota la seva vida.
El 1932 Albert Camus va publicar els primers assaigs i escrits a la revista Sud. El 1936 va formar la companyia de teatre Théâtre du Travail, i més tard Théâtre de l’Équipe, amb la qual va adaptar i representar nombroses obres d’autors com ara Malraux, Gorki, Dostoievski o Gide.
El 1937 va publicar L’envers et l’endroit i dos anys més tard, Noces. El 1939 és també l’any d’inici de la II Guerra Mundial, en la qual va tractar de participar per un sentiment de solidaritat tot i ser un pacifista convençut. El van refusar, però, per motius de salut.
A principis de la dècada dels 40 va treballar com a periodista a Alger, París, Clermont-Ferrand i Lió. A partir del 1942 se succeeixen les novel·les i els textos teatrals: L’étranger (1942), Mythe de Sisyphe (1942), Calígula (1945), Justes (1947), L’homme révolté (1951), L’été (1954), La Chute (1956), L’exil et le royaume (1957) iPossédés (1959). A més a més, adapta nombroses obres per a l’escena: La devoción de la cruz de Calderón (1953), Possédés de Dostoievski (1953), Requiem pour une nonne, a partir de l’obra de Faulkner (1956), o El Caballero de Olmedo de Lope de Vega (1957). La novel·la Le premier homme, de caràcter autobiogràfic, es publicarà pòstumament el 1994.
El 1957 li va ser concedit el premi Nobel de literatura.
El 4 de gener de 1960 Albert Camus va morir en un accident d’automòbil.