Reacció

Sinopsi

En Chris és un noi de setze anys que està a punt d’obtenir el graduat escolar, però de moment treu unes notes molt dolentes. Ja té dos insuficients i no se’n pot permetre cap més. Com que ha repetit curs una vegada, si ara no aprova, el seu pare es posarà furiós. No li queda altre remei, doncs, que intentar convèncer la nova professora, la senyoreta Stöhr, perquè faci la vista grossa en la seva assignatura i li doni la nota que necessita per treure’s el graduat. Però no compta amb el fet que ella és responsable, lliurada i compromesa amb la seva feina, i no està disposada a cedir. Després de la classe parlen, la situació s’agreuja: una baralla, un cop de puny a la cara, un altre a l’estómac. La senyoreta Stöhr cau a terra, en Chris se’n va corrent…

Reacció (o deixar que passi la tempesta)

L’educació navega malament, gairebé naufraga, i, com un vaixell abandonat a la deriva, ningú sembla trobar-li el rumb adequat. Malgrat els continus debats, no es troba una solució. No se sap si tornar a “la vella guàrdia” o demanar que intervingui un estat encara més paternalista.

El teatre de Lutz Hübner s’interessa pels joves i la seves angoixes, critica fort, posa el dit a la nafra, però mai fa dogma: mostra, ensenya, emociona, et fa preguntes, et mostra les teves pròpies contradiccions, els teus temors, els dubtes. I ho fa amb un llenguatge proper però envoltat d’una poètica teatral realista i suggerent. Demana als actors risc i veritat, esforç i ritme per una estructura moderna que immediatament connecta amb una generació jove per fer-la còmplice. Però, sobretot, per no fugir de la reflexió.

Reacció no pot deixar-te indiferent, i destrueix amb només dos personatges la idea o el concepte de “teatre per a joves”. Ens implica a tots i, si bé no dóna la solució, ens sedueix submergint-nos en un tema d’actualitat total perquè no girem la cara tan fàcilment. Acció o reacció? Aquest és el dilema!

Òscar Molina