La roulotte (Der Wohnwagen)

Sinopsi

S’hi freguen restes de cervesa, s’hi versifiquen versos, es bufeteja, es destorba, s’hi té esperança, s’hi beu cafè americà, s’hi menja, s’hi seu, s’hi convida, s’hi eixuguen llàgrimes, s’hi beu cafè italià, s’hi perd el valor, s’hi mira un noi –Comprem una roulotte?–, s’hi venen roses, s’hi balla al voltant de noies, s’hi beu alcohol d’alta graduació, s’hi menja molt, s’hi balla al voltant de nois, s’hi pidola, s’hi fan petons, s’hi saluda, s’hi té vergonya, s’hi beu i s’hi beu, hi sona música, s’hi troba el valor.

Allà on tots els drames són a casa: en un bar.

Presentació

D’on surt La roulotte (Der Wohnwagen)? En primer lloc, cal explicar que, en alemany, “roulotte” es diu “Wohnwagen”. És una paraula composta a partir de “wohn”, viure, i “wagen”, que és una paraula que pot significar o bé vehicle, o bé atrevir-se. Aquests dos conceptes són l’arrel del conflicte entre la parella de protagonistes: ella vol moure’s i viatjar i descobrir món, mentre que l’altre dóna importància a les petites coses del dia a dia. La roulotte és fruit del projecte pedagògic-teatral del teatre berlinès Volksbühne am Rosa-Luxemburg-Platz. Aquest projecte és el grup jove P14. Va passar que nosaltres dos tenim una idea concreta de teatre que no veiem representada en els teatres berlinesos. Així que vam demanar a la Vanessa, que porta el P14: “Podem fer una obra de teatre?” I ella ens va dir que sí. I volíem parlar sobre l’amor. El nostre punt de partida va ser la pel·lícula Revolutionary Road de Sam Mendes. El resultat, però, poc hi té a veure. Això no és Hollywood ni són els anys 60. És Berlín, és teatre i és ara.

Rémi Pradère i Max Grosse Majench

El projecte P14

El grup P14 porta anys oferint a persones de més de 14 anys la possibilitat de dedicar-se a fer teatre. La coordinadora del P14 és Vanessa Unzalu-Troya, pedagoga teatral. La pedagogia teatral tracta d’apropar la institució del Teatre a la ciutat i a la seva gent. Vanessa descriu el P14 com un col·lectiu àcrata en el qual els impulsos dels seus membres són absorbits pel grup amb la finalitat de crear una obra i presentar-la al públic de la Volksbühne. La idea és que cadascú s’ocupi d’allò que més li agradi: llums, direcció, interpretació, etc. Només hi ha dues normes. Primera: equivocar-se està permès! Segona: crear teatre propi a qualsevol preu treballant en un ambient inspirador, ben a la vora de professionals.

Els autors: Max Grosse Majench i Rémi Pradère