Un altre Wittgenstein, si us plau o L’holocaust

1951. Wittgenstein reflexiona sobre la seva vida i la seva filosofia, mentre un assassí de masses massacra els estudiants i els professors del campus de Cambridge.

“Un altre Wittgenstein, si us plau remet, pel títol, a la revisitació dels clàssics (cf. Anouilh, Giradoux o Espriu), en aquest cas d’un pròcer filosòfic a través d’un Àjax sofoclià. Posant en pràctica la famosa màxima “els límits del llenguatge són els límits del meu univers”, Mestres concep “un altre Wittgenstein” que, en un monòleg amb ell mateix, repassa in extremis algunes de les fondàries autobiogràfiques i algunes de les idees força del pensament filosòfic del vienès. El xoc entre el vagabundeig especulatiu de la paraula, la música d’un quartet de corda i la violència efectista de les armes —tres codis paral·lels— permet d’abordar alguns dels motius wittgensteinians per excel·lència: les esquerdes del llenguatge, la percepció diversa de la realitat, el valor de la veritat o el decalatge entre acció vs. pensament. En el fons, en un joc de màscares —que recorda La Màquina del doctor Wittgenstein, de Manuel Molins—, Mestres planteja la contradicció entre els laberints del llenguatge i la violència de la vida.”

Francesc Foguet

De l’epíleg a En cartell 24 (Barcelona: editorial Rema12, 2009)