Adéu al cotxe!

Vivim en un planeta finit, amenaçat per l’explosió demogràfica, la depredació territorial, la crisi energètica, el canvi climàtic i la segregació socio-espacial. En aquestes condicions, una de les millors formes d’encarar els reptes econòmics, ecològics i polítics que ens depara el futur immediat és tornar a viure en ciutats compactes, mixtes i policèntriques. Aquesta és la mena de ciutat que havíem tingut sempre però que hem desaprès a fer des que ha proliferat el vehicle privat. L’automòbil és potser un dels pitjors errors del segle XX. No només perquè ha maltractat les urbs denses i intenses que havíem heretat del passat sinó també perquè ha provocat que desaprenguéssim a fer noves ciutats. D’una banda, el cotxe ha fet que els centres històrics esdevinguessin més bruts, sorollosos, injustos, ineficaços i inhabitables. De l’altra, ha esperonat la deserció cap a perifèries disperses i suposadament verdes que, en realitat, són profundament injustes i insostenibles. El segle XXI reclama un canvi de rumb. Cal preparar les ciutats perquè tornin a funcionar sense un mitjà de transport que, ben probablement, acabarà caient pel seu propi pes. Tal vegada descobrim que, lluny de ser una renúncia, viure sense cotxes és més just, més sostenible, més barat i, fins i tot, més agradable. Però cal treballar de valent perquè aquesta transició es produeixi de manera ordenada i equilibrada. Quines són les properes passes?

David Bravo, arquitecte

Des de l’any 2003, col·labora amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en el desenvolupament del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, del qual és responsable de continguts i secretari del Jurat. Ha dirigit per a la televisió pública espanyola (RTVE) el documental «Europa Ciudad» (2012), sobre la vigència del model europeu de ciutat i ha estat comissari de l’exposició «Piso Piloto» (2015), una mostra sobre el dret a l’habitatge i a la ciutat presentada simultàniament al CCCB i al Museu d’Antioquia de Medellín (Colòmbia). També ha col·laborat en la publicació del llibre Europe City: Lessons from the European Prize for Urban Public Space (Lars Müller Publishers, 2015). Ha impartit classes al Màster de Ciutat i Urbanisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), al postgrau d’Art i Espai Públic de l’Escola Superior de Disseny ELISAVA i al Màster d’Arquitectura i Cultura Urbana Metropolis. Parla sobre ciutat i espai públic en articles i conferències i és col·laborador habitual de la Revista Diagonal.