Aprendre: una geografia variable

La Sala Beckett no és només una sala de teatre, sinó que porta en el seu cor un obrador. És a dir, un lloc d’aprenentatges i de creació al marge de la dinàmica immediatament productiva o expositiva. Una escola de dramatúrgia i de teatre que no està regida per estructures formals sinó per la necessitat d’aprendre i d’ensenyar que comparteixen els que s’hi troben. Per això volem obrir aquest obrador a una reflexió més àmplia sobre els territoris en què avui es donen els aprenentatges que necessitem, dins i fora del sistema educatiu formal. I per això partirem d’un conversa entre l’Albert Lladó i la Marina Garcés a propòsit del seu darrer llibre Fora de classe (Arcàdia / Galàxia Gutenberg) i obrirem un debat entre tots aquells i aquelles que estigueu implicats o interessats en els reptes que planteja avui un aprenentatge realment necessari.

Marina Garcés (Barcelona, 1973) és filòsofa, assagista i professora titular de filosofia de la Universitat de Saragossa. Ha impulsat el projecte col·lectiu Espai en Blanc de pensament crític i experimental. Un dels conceptes centrals del seu pensament és el comú en el camí de desenvolupar alternatives per enfrontar-nos a les crisis actuals. Defensa la filosofia com una forma de vida, un art que neix al carrer i que continua sense interrupció a l’espai privat, la casa, un fet al qual han contribuït especialment les dones.

Albert Lladó (Barcelona, 1980) escriu a La Vanguardia, és editor de Revista de Letras i col·labora a BTV. El Teatre Nacional de Catalunya ha estrenat la seva primera obra de teatre, La mancha (Arola, 2015), i el seu últim llibre publicat és el recull de relats Los singulares individuos (Isla de Siltolá, 2016). És docent d’escriptura creativa, periodisme cultural i pensament a la Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales, a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i a l’Obrador de la Sala Beckett.

Amb reserva prèvia: reserves@salabeckett.cat