BERESHIT

BERESHIT és una obra de teatre inspirada en el Gènesi bíblic. Representada al llarg de set dies (sis peces i un sospir), tot explorant diferents estètiques teatrals, la proposta dramatúrgica pretén fugir de l’adaptació textual i apostar per la construcció d’una línia temàtica que manifesti la indagació existencial i espiritual de l’home contemporani.

DIA 1. La caiguda. 19 de juny
DIA 2. L’arbre de la ciència del bé i del mal. 20 de juny
DIA 3. A la recerca de l’arbre de la vida. 21 de juny
DIA 4. El verb creador. TÍTOL(A). 22 de juny
DIA 5. Buscant a Déu. 23 de juny
DIA 6. I es va fer la llum. 24 de juny
DIA 7. El repòs. 25 de juny

Totes les funcions

Bé,

potser només es tracta de l’obsessió d’unes ments joves a la recerca d’una resposta al gran PER QUÈ.

O potser es tracta d’un crit de vertigen davant d’un abisme que es diu VIDA que es diu LLIBERTAT que es diu QUIN ÉS EL SENTIT DE… absurd absurd ABSURD.

O potser és un esclat de ràbia de no rendició de guanyarem tot i estar a punt d’esclafar-nos en l’aterratge d’una CAIGUDA ETERNA perquè: qui diu que caiguem?

SÍ, potser es tracta d’això,

d’una MARXA-ENRERE de no ens creurem que caiem fins que no torni a ressonar a les parets de l’univers una veu trencada que diu QUE ES FACI LA LLUM i hi va haver llum que portava a l’entrada del paradís que era gratuïta i la sortida era lliure els dissabtes a la nit i el món no l’havíem de construir nosaltres perquè érem DINS i tot estava fet mastegat fàcil de digerir sense pes passat ni futur.
No ens creurem que caiem fins que tornem a veure en uns ulls sense esperança que tot ERA BO. Perquè l’esperança és només pels que la necessiten i llavors NO HI HAVIA NECESSITAT i llavors tornarem a ser fills immortals que no han de curar la mort perquè la mort serà un luxe que només es podrà permetre qui pateix en carn viva i no tingui plomes i necessiti la queixa i la PARAULA per alleugerir el DOLOR i per adornar l’únic desig que és el de TORNAR a l’úter matern i no haver existit mai per haver existit sempre sense la necessitat de CREURE-HI de RECORDAR la sang de la creu que per tu i per mi i per tu i per tu va ser vessada.
No ens creurem que estem caient fins que veiem que es podia viure sense la necessitat de REDEMPCIÓ
que no feia falta tanta sang que el sacrifici només era un recurs poètic i la pietat era el fum del cigar del cambrer filantrop del Bar Manolo.

PERÒ EI EI EI, abans de tot, que es faci la llum. Que no ens enganyin, QUE ES FACI LA LLUM perquè per llavors tenim un pla macabre molt macabre,
(tornarem a veure àngels i ens agraden els àngels)!!!!
ENXAMPAREM EL VERB ETERN xiuxiuejant la seva melodia preferida, la del diumenge, la de me’n vaig i vosaltres pujareu al tro i us creureu DÉUS i no sereu més que ORFES ABANDONATS mancats d’estima, de culpa i fins i tot, de manca. I complirà la seva paraula i nosaltres la nostra i el pillarem desprevingut i l’obligarem a pagar la quota de LLUM PER SEMPRE GRATIS GRATIS.

Però si tornem enrere i no passa res d’això, EL destruirem com ell va manar fer amb els FALSOS ÍDOLS
els mentiders
els que no compleixen la paraula
i el destruirem i ens destruirem tan bé com hem fet fins ara i unes palmes i uns cants i celebrarem que no ens manca ni pa ni vi que tenim molta nit per endavant.

Si quan arriba l’alba no es fa la llum S’AIXECARÀ EL TELÓ i el públic ens enlluernarà amb les LLUMS DELS SEUS IPHONES. I serà un altre dia més. Una vida més. Una mort més i Una funció més.

Ara, des del setè dia, sempre caient, imaginem marxar enrere.