AJORNAT-Caminar per les línies de la mà com si fossin els anells d’un arbre

Els arbres eren blancs de gebre i els carrers i els camps
pareixien coberts de llençols. Després va sortir el sol
que va eixugar l’univers i només les ombres
van quedar banyades.

Cant XI (Fragment) – Tonino Guerra

Les ombres són l’indici que la llum del sol no travessa ni cossos ni arbres. Si un arbre és ple d’anells de temps que s’acumulen un sobre l’altre, Caminar per les línies de la mà com si fossin els anells d’un arbre és creuar l’escorça dels nostres cossos.

Proposem una instal·lació interactiva, dilatada en el temps, amb la voluntat de reflexionar al voltant dels mecanismes de la memòria i la determinació d’aquesta en les nostres vides i la nostra identitat. Què configura la memòria i l’oblit? Com ens determina el passat i el futur?