Catalunya: relat estètic de la revolta

Tota acció social, de masses, d’ocupació de l’espai públic, de manifestació d’idees i/o d’estats d’ànim, de projectes i d’il·lusions, més enllà del contingut ideològic i de les propostes i anhels polítics que li donen sentit i la vertebren, s’expressa a través d’una estètica determinada, d’unes músiques i sons peculiars i d’una posada en escena concreta.

La taula rodona que proposem vol ser un espai de debat i reflexió sobre les formes, en el sentit més filosòfic del terme, que embolcallen aquestes manifestacions socials, prenent el cas de la “revolta” catalana com exemple proper i actual.

Partint de la idea de que el relat estètic de la revolta s’ha fonamentat en tòpics que emfatitzen la polaritat “nosaltres i els altres”, pretenem abordar, per una banda, la materialització dels esmentats tòpics mitjançant sons i imatges i, per altra, el rol dels mitjans massius i xarxes socials dins d’aquest procés, considerant el seu impacte tant a nivell global com interpersonal.

Sílvia Martínez

És etnomusicòloga, especialista en música popular urbana. Es va doctorar el 1997 amb una tesi sobre el Heavy Metal a la Universitat de Barcelona, després de completar els seus estudis a la Université de Montréal (Canadà) i UCLA (Estats Units). Ha treballat també com a investigadora postdoctoral al Departament de Musicologia del CSIC i al Forschungszentrum Populare Musik de la Humboldt Universität de Berlín (Alemanya). Actualment ensenya a l’ESMUC i és professora associada al Departament d’Art i Musicologia de la UAB. En els darrers deu anys ha estat convidada a impartir cursos i seminaris a diferents universitats d’EEUU, França i Portugal. El conjunt de les seves publicacions abasten temes molt diversos: des del heavy metal (Enganxats al heavy. Música, cultura i trangressió, Pagès 1999) fins a la música mediterrània (Seeking Connections Through A Sigui, a Mediterranean Mosaic, Routledge 2003) o les relacions entre música i immigració (From South to South:Indo-Pakistani Diaspora and Recent cultural practices in Spain, Migraçoês, 2010).

Ramon Faura

Ramon Faura és músic, escriptor i doctor arquitecte. Ha impartit classes a l’Escola Tècnica superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC) i a l’escola d’arquitectura de Reus (URV). Actualment és professor i cap de l’Area de Socials a l’escola de disseny Elisava (UPF). Entre 2003 i 2006 va ser cap de redacció de la revista Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme. En relació a la música, ha passat per diverses bandes i projectes: Los Interrogantes (1986-1991), The Blue Tibidabo Hill Company (1991-1993) i Azucarillo Kings (1996-2001). El 2003 va arrencar el seu projecte potser més personal, però no solitari, Le Petit Ramon, amb el qual ha publicat sis discos.

Fèlix Riera

És codirector de la publicació cultural ‘Hänsel i Gretel’, col·labora en l’àmbit de la comunicació amb l’escola Enti, adscrita a la Universitat de Barcelona i publica a ‘La Vanguardia’, ‘Economía Digital’ i ‘El Món’. Actualment és el director editorial de ED Libros, centrat en el camp de l’assaig. Ha estat director de Catalunya Ràdio i l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), director editorial de Grup 62 i La Esfera dels Llibres. També ha estat professor associat de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra.