Cendres

Retrocedir en el temps és un mecanisme habitual quan algú t’explica un conflicte. D’entrada, acostumem a emetre un judici i acte seguit preguntem què va passar abans, com s’ha arribat a aquella situació.

Després de viure vint anys en un poble, el Jordi decideix tornar a Barcelona. Es presenta al pis de l’Anna amb tot el que té. L’Anna no l’esperava, insisteix que el pis és massa petit i que no el pot acollir. A més, està pintant i s’ha quedat encallada a l’habitació on voldria dormir el Jordi.
A partir d’aquí la història tira enrere. Dos mesos abans, l’Anna i el Jordi es retroben amb motiu de la mort de la Joana. Són al poble, a casa d’ell. El Jordi vol vendre la casa i l’Anna li demana que la conservi. Un any abans d’aquesta trobada, la Joana va a veure el Jordi per última vegada. La Joana li demana que, quan sigui el moment, llanci les seves cendres des del mirador.

Ferran Bach

Ferran Bach (1963) escriu teatre i poesia. Va estudiar filologia i va ser lector del poeta J. V. Foix. Va treballar de lector a les universitats d’Indiana i de Sheffield. Des del 1994 viu als Països Baixos i es dedica a la gestió cultural. Havent viscut gairebé mitja vida en altres llengües, se sent un migrant lingüístic. Fa uns anys que s’ha vist amb cor d’escriure i recitar poesia en neerlandès. S’ha format en escriptura teatral a l’Obrador de la Sala Beckett.