Cinc mil dies

Durant el curs 2019-2020, el dramaturg Marc Artigau i Queralt ha treballat amb un grup d’alumnes de 3r d’ESO de l’Institut L’Alzina el procés de creació d’un espectacle. Ara presentem el resultat d’aquest procés, que duu per títol Cinc mil dies

Unes paraules sobre Cinc mil dies

Cinc mil dies

Cinc mil dies és una peça coescrita amb els alumnes de L’Alzina. Vint històries que neixen de les seves experiències, dels seus relats, poemes, preguntes que els proposava com un joc i que dibuixen un ventall –més o menys clar– dels seus neguits i dels seus desitjos. Cinc mil dies són els que portem a la Terra quan tenim catorze i quinze anys.

Potser ens en semblen molts. Però tinc la sospita que fugen massa de pressa.

Són els primers dies que ens serveixen per aprendre, recopilar experiències i sobretot per començar a mirar cap al futur, cap allò que ens espanta i al mateix temps ens fascina; existir. El llindar que ens separa de la infantesa cap a la joventut. Aquella malaltia transitòria que s’anomena adolescència.

En aquesta obra, ells –els alumnes– (i jo que passava per allà, disculpeu les molèsties) són els i les protagonistes, ells prenen la paraula i l’escena, ells miren a públic, ells juguen decidits a entendre, potser com nosaltres, què és aquest viatge que vam començar al mes d’octubre i que avui –esperem– no acabi aquí.

Marc Artigau i Queralt

.

Nota de l’autor

El final de l’escriptura d’aquesta peça m’atrapa –més literalment que mai– en ple confinament per la pandèmia del COVID-19. Aquestes escenes neixen de les classes que durant una part del curs 19-20 he fet amb els alumnes de L’Alzina, dins del projecte Creadors en residència.

El propòsit era fer-ne una representació o, com a mínim, una lectura dramatitzada, amb els alumnes com a protagonistes. Molts fragments de l’obra són reflexions, poemes, o escenes escrites per ells, a les que jo he donat una mica de forma teatral, he ordenat, he corregit i finalment he plasmat al text.

Però avui tinc l’estranya sensació que els seus neguits i els seus desitjos queden una mica difuminats amb aquesta aturada obligatòria que pateix el món tal i com el coneixem. Ells son uns altres, nosaltres potser també. Queda doncs, aquí el testimoni, de quan érem una mica més feliços i potser no ho sabíem.

.

Aquesta activitat forma part de la celebració dels 4 anys de la Beckett al Poblenou