Col·loqui postfunció de ‘El chico de la última fila’

Amb Teresa Iribarren, experta en Estudis Literaris, i l’equip artístic de l’espectacle abordarem la relació entre els joves i la literatura: és veritat que no llegeixen? És veritat que no escriuen? Fins a quin punt els estereotips que vinculen realitat amb veritat, i ficció amb mentida; articulen mecanismes de poder intergeneracionals?

Sinopsi

Un professor de literatura d’un institut es desespera corregint les redaccions dels seus alumnes fins que arriba a la d’aquell noi silenciós que sempre seu a l’última fila. L’impuls i l’afilada capacitat d’observació que transmet el text li despertaran contradiccions, somnis i velles frustracions. Des d’aquest moment, entre l’alumne prodigi i el seu professor sorgirà un vincle tan intens com perillós. Una estranya relació que acabarà en un espiral pervers de fascinació, erotisme i expectatives irrefrenables.

En paraules de Juan Mayorga: “El chico de la última fila es una obra sobre maestros y discípulos; sobre padres e hijos; sobre personas que ya han visto demasiado y personas que están aprendiendo a mirar. Una obra sobre el placer de asomarse a las vidas ajenas y sobre los riesgos de confundir vida y literatura. Una obra sobre los que eligen la última fila: aquella desde la que se ve todas las demás.”

Teresa Iribarren

Teresa Iribarren és doctora en Filosofia i Lletres per la UAB, especialitat en Filologia Catalana, i actualment és professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, on dirigeix el Màster d’Edició Digital. És directora del grup de recerca Literatura Catalana, Món Editorial i Societat de la UOC (LiCMES). Destaquen els seus estudis sobre la recepció dels autors britànics a Catalunya, per exemple James Joyce a Catalunya (1921-1936) (2004), i la recerca sobre la influència del cinema a la literatura, com ara Literatura catalana i cinema mut (2012), que va obtenir el Premi Serra d’Or de Recerca en Humanitats l’any 2013. Una de les seves línies d’investigació són les interconnexions entre literatura i Internet, que tracta en els articles Obras poéticasdomésticas en Internet: Libertad y creatividad (2016) i Subaltern Mediators in the Digital Landscape: The case of video poetry (2017).