La construcció de la realitat a través de la ficció

Els tres dramaturgs amb qui conversarem en aquesta sessió (Cristina Clemente, Marta Buchaca, Guillem Clua) no només escriuen teatre sinó que també han fet televisió i cinema. S’han ficat a casa nostra amb les seves històries, els seus diàlegs i els seus personatges. Ens han emocionat i, també, ens han proporcionat referents de comportament. Volem parlar de la influència que té la dramatúrgia en les nostres vides. De com la ficció construeix i ordena la realitat. Els nostres cossos, el nostre gènere, la nostra manera de relacionar-nos els uns amb els altres està influïda per la ficció? Té un pes determinat aquesta responsabilitat per als dramaturgs?

L’ofici de la dramatúrgia. Converses amb autors i autores de teatre

La dramatúrgia (aquesta paraula que sovint ens confon perquè vol dir massa coses) és, d’entrada, el mecanisme que estructura i dóna sentit i coherència a un relat que es representa (en viu o en una pantalla).

Per això, la majoria de vegades, el dramaturg i l’autor són la mateixa persona. Qui s’inventa una història perquè sigui representada (un relat, un espectacle…) n’és també el dramaturg, en la mesura que és ell (o ella) qui n’ha establert els mecanismes estructurals bàsics. Però parlem també de “dramatúrgia” quan adaptem un text que no estava pensat per ser representat i el duem a l’escenari; o quan tornem a representar un text clàssic i el manipulem per potenciar-ne un determinat sentit, una determinada lectura. I encara, finalment, els alemanys parlen del “dramaturg” per designar aquella persona que té cura de la coherència estètica o històrica d’un espectacle determinat o, fins i tot, de la programació sencera que té lloc en un determinat teatre.

L’ofici de la dramatúrgia. Converses amb autors i autores de teatre proposa un seguit de converses per entendre millor l’ofici de la dramatúrgia, la seva evolució històrica i el seu lloc en la societat del nostre temps.