AJORNAT – Converses i accions IV: Quan comença la mort?

Seguint l’estela de l’anterior Converses i accions III, on ens preguntàvem Quan acaba la vida?, ara el repte que ens plantegem és donar resposta, o si més no reflexionar, sobre la pregunta Quan comença la mort?

En la Carta a Meneceu, Epicur ens indica que “el més terrorífic dels mals, la mort, no ens afecta en absolut a nosaltres, perquè mentre som vius, la mort no existeix; i quan la mort és present, nosaltres ja no hi som.” Si per a Epicur el recte coneixement d’aquest fet dona serenitat a l’ànima, per a Heidegger, l’angoixa és la disposició pròpia del «ser-aquí», que significa precisament estar abocat a la mort: «l’angoixa davant la mort és angoixa “davant” el més propi, irrespectiu i insuperable poder-ser» (Ésser i temps).

Aleshores, com encarrilar una reflexió sobre quan comença la mort, com esmentar-la, com comunicar-la, com pensar-la, si no és res en relació a la vida o bé és la possibilitat més pròpia? Els occidentals hem volgut racionalitzar la mort, buscar el sentit a la vida des de la mort, poder-la “dir”, saber acompanyar-la i tenir recursos per afrontar-la, però ens en sortim amb èxit? O hi estem tràgicament perduts, com en un laberint d’impossible sortida, víctimes de la nostres desesperades certeses?

Amb la participació de:

Alba Pujol

Actriu de teatre i TV. Darrerament ha protagonitzat a la Sala Beckett, sota la direcció d’Àlex Rigola, Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, obra directament relacionada amb el tema de la mort.

Oriol Güell

Psicòleg. Formador en diverses especialitats de comunicació, s’ha centrat en temes d’emocions intenses, com ara situacions de conflicte, queixes, serveis d’urgències, UCIs o molt especialment en donar males notícies relacionades amb temes de dol i pèrdues.

Amb intervencions/accions de membres de l’Obrador de filosofia de la Beckett i la col·laboració de Lu Colomina.