Cyprus Avenue

SINOPSI

Eric és un lleialista protestant de Belfast, encara molt atrapat en el passat. Completament convençut, malgrat les protestes de la seva família, que la seva neta de cinc setmanes és de fet el líder del partit catòlic proirlandès Sinn Fein, Gerry Adams, Eric creu que el seu patrimoni cultural protestant està en perill. Què pot fer, doncs? Només una cosa: actuar!

Cyprus Avenue és una comèdia negra que explica la història d’un home que es baralla amb el passat i al qual l’aterra el futur. L’any 2017 va ser escollida millor obra de teatre als Irish Times Theatre Awards i va rebre el James Tait Black Prize.

PRESENTACIÓ

Quina és l’obra més impactant, subversiva i violenta de Londres? La majoria d’espectadors de teatre citarien Purificats de Sarah Kane, però Cyprus Avenue de David Ireland deixa molt més commocionat i commogut. No iguala el catàleg d’horrors de Kane, però el que fa que l’obra d’Ireland sigui tan terrorífica és que porta el fanatisme a la seva conclusió lògica i lliga la bogeria amb el riure. El protagonista de l’obra, l’Eric, és un lleialista de Belfast convençut que la causa unionista protestant és destruïda pel que ell anomena “els fenians”. La seva demència arriba a tal punt que creu que la seva neta de cinc setmanes és Gerry Adams. Aquest, però, és només el punt de partida d’una obra que mostra l’Eric turmentant-se sobre la seva identitat. I si darrere del seu arrelat sentiment britànic hi hagués la creença que en última instància és irlandès? Fins i tot s’insinua que el seu masclisme misogin pot amagar una homosexualitat latent. Tota l’obra, de fet, tracta d’un home el sentit de si mateix del qual està tan sacsejat que ha de confirmar els seus prejudicis cometent actes d’una crueltat espantosa.

Si Cyprus Avenue em recorda alguna cosa és El tinent d’Inishmore (2001) de Martin McDonagh, que mostra un republicà irlandès extremista impulsat a un frenesí assassí per la pèrdua del seu estimat gat. Igual que McDonagh, Ireland utilitza la comèdia més negra per exposar l’absurditat de l’odi sectari. Cyprus Avenue, com totes les bones obres, té una ressonància metafòrica. Ireland escriu sobre el perill de viure en el passat i d’usar la violència assassina com a mitjà per tornar a representar les batalles de fa temps. En un món on les divisions sectàries encara són tan potents com mai, val la pena fer-ho.

Michael Billington