El meu nom és programa

No escric obres de teatre, sinó textos. Aquests tenen el caràcter d’una temptativa. D’aquesta manera es refereix Oliver Kluck a la seva escriptura, una escriptura torrencial, estrafeta, descarnadament honesta i hipòcrita en el seu rotund, i gens ocult, egotisme. A El meu nom és programa l’esvaniment del subjecte protagònic, encarnat a la peça en l’ambivalent alter ego escènic del propi autor, es produeix a través de la forçada hipertròfia d’una concatenació hiperbòlica desbocada. La impúdica, autoconscient i irònica exhibició de la monstruositat del caràcter d’aquest ‘jo’ protagonista, en confrontació oberta contra una societat no menys monstruosa i caduca, actua com a pretext i descàrrec de l’inevitable dissolució dels límits entre la textualitat i l’escena.