Fínist, el Falcó Rutilant

L’autora d’aquesta obra i la directora de la seva estrena a Rússia han estat arrestades i empresonades pel govern rus. Amb aquesta lectura dramatitzada, la Sala Beckett se suma a una campanya internacional de denúncia per aquest cas de censura i repressió contra dues dones en el seu dret a la llibertat d’expressió.

Svetlana Petritxuk i la directora del muntatge a Rússia, Ievguénia Berkóvitx, van ser arrestades el 5 de maig de 2023 amb l’argument que Fínist, el Falcó Rutilant és una obra que justifica el terrorisme. Després de sis mesos d’internament en unes condicions molt dures, el jutjat de Moscou que instrueix el seu cas els ha allargat la presó provisional fins al 10 de gener de 2024. Aquest cas de repressió evidencia que el govern rus ha arribat a un grau de censura i de control en l’àmbit cultural que no es veia de fa dècades. Però és que també fa palès que, encara avui, a Rússia el teatre es veu com una esfera que cal vigilar, com un focus irradiador d’una dissidència potent i organitzada.

Fínist, el Falcó Rutilant aborda el fenomen pel qual algunes dones s’han emmirallat en el projecte de l’Estat Islàmic per trobar una sortida a una rutina que les ofega. Seduïdes pels cants de sirena d’una societat construïda sobre uns hipotètics valors de justícia i amor, en la qual els homes fan i desfan i les dones es limiten a servir-los, també moltes russes van fugir a Síria per afegir-se a la causa criminal d’Estat Islàmic. L’obra de Petritxuk, però, no es limita a denunciar la manipulació, els abusos i els maltractaments a què estan sotmeses aquestes dones, sinó que estableix algun paral·lelisme entre la violència heteropatriarcal d’ISIS i la construcció tradicional de la societat russa, especialment pel que fa al control i la repressió de les dones. En l’imaginari de les protagonistes, per exemple, el personatge de Fínist, el príncep d’un conte rus, s’equipara amb els milicians d’ISIS. Les al·lusions a la fe cristiana, a l’ortodòxia i al sistema judicial i de presons de Rússia acaben de configurar un text d’una potència extraordinària.

Combinant la narrativa dels contes tradicionals russos amb textos extrets de processos judicials, entre molts altres elements, Svetlana Petritxuk va construir el 2020 aquesta peça dramàtica, que l’any següent va merèixer premis en dues categories del prestigiós festival rus Màscara d’Or. Aquesta obra a Rússia s’ha vist com un perill. I és que potser, al capdavall, els paral·lelismes que hi estableix Petritxuk no estan gaire lluny de la realitat.