ICAF (International Community Arts Festival)

L’ICAF (International Community Arts Festival) és el festival d’art comunitari més gran del món i se celebra cada tres anys a Rotterdam (Holan­da). De 5 dies de durada, està obert a totes les disciplines artístiques (tea­tre, dansa, música, audiovisual, arts digitals i visuals) i acull artistes i projectes procedents de tots els continents.

L’estiu del 2016 l’ICAF va organitzar per primera vegada una Escola d’estiu al barri de Leidsche Rijn de la ciutat d’Utre­cht, Holanda. Va ser una col·la­boració amb l’entitat Sharing Arts Society (SAS) i tres artistes comunitaris que van compartir coneixements i metodologies amb un grup internacional de participants (format per professionals amb experiència, artistes joves, estudiants d’art i estudiants de batxillerat de Leidsche Rijn).

Aquesta setmana d’activitats vol propiciar una trobada profunda, productiva i inspira­dora entre artistes comunitaris. Els artistes-facilitadors convidats a l’“escola” i els seus mètodes han estat provats en els seus contextos, han donat resultats artístics destacats i han tingut impactes socials molt significatius. A l’Escola, tin­dran la possibilitat d’explorar com els seus mètodes poden ser transmesos a altres llocs. Durant sis dies de treball, en un ambient curosament organitzat, inspirador i amb un número limitat de participants, l’Escola d’estiu pretén compartir coneixements, crear la possibilitat de sumar-se a projectes internacionals i sembrar llavors de cara al pròxim ICAF i a altres festivals de característiques semblants.

L’escola d’estiu estarà formada per 3 mòduls que es desenvoluparan del dilluns 23 al divendres 27 de juliol. Cada mòdul acollirà una vintena de participants.

MÒDULS I ARTISTES-FACILITADORS

Mòdul 1: Sheila Preston

Sheila Preston és responsable del Departament de Música, Escriptura i Arts Performatives de l’East London University i és editora de la sèrie de llibres sobre Teatre Aplicat de l’editorial Methuen-Bloomsbury, on els autors reflexionen sobre les diferents formes d’arts perfor­matives aplicades. Sheila inclou a la terminologia d’arts performatives aplicades les arts comunitàries, que defineix com aplicar l’art a un procés de cocreació amb els veïns residents.

Aquest mòdul està pensat per a professionals amb una considera­ble experiència com a facilitadors de processos d’art comu­nitari i que estan interessats en aprofundir en la seva pràctica i en l’impacte del seu treball amb/a/per a les co­munitats.

Mòdul 2: Forklift Danceworks

Sota la direcció artística d’Allison Orr i la coreògrafa Krissie Marty, Forklift Danceworks activa comunitats a partir de projectes creatius i col·laboratius. Des del 2001 la companyia ha presentat més de 25 projectes comunitaris de dansa, per als quals s’han associat amb personal de recollida de residus, de magatzem i d’instal·lacions elèctriques de diverses ciutats. Les artistes de Forklift busquen ensenyar els gestos professionals d’aquests col·lectius i explicar les històries d’aquestes persones que sostenen la vida de la ciutat.

En aquest mòdul, els participants seran introduïts al procediment que Allison Orr i Krissie Marty fan servir per construir relacions amb el col·lectiu amb què volen col·laborar. Els participants hauran de ser membres actius de l’equip creatiu, amb la qual cosa hauran d’estar disposats a realitzar un tre­ball pràctic a part del temps de reflexió, anàlisi i discussió.

Mòdul 3: Teatro Línea de Sombra

Teatro Línea de Sombra és una organització artística mul­tidisciplinària fundada el 1993. A més d’experts en teatre, el grup està format per músics, artistes de les arts visuals, cineastes i investigadors. Es caracteritza pel compromís social de la seva feina i la manera rigoro­sa i participativa de treballar al voltant de temes sensibles com són la immigració, la violència i la memòria.

Durant l’Escola d’estiu, el director artístic del Teatro Línea de Sombra, Jorge Vargas, jun­tament amb els seus col·laboradors Alejandro Flores Valencia i Anto­nio Nieto, investigaran un “Puro lugar” a Barcelona; és a dir, posaran en pràctica un mètode que els acadèmics qualifiquen d’“autòpsia arqueològi­ca” d’una comunitat: excavaran de manera extremadament preci­sa i prudent aquells materials tangibles i intangibles (incloent històries) a diferents llocs de la ciutat i després en compartiran els re­sultats a través d’una peça artística.