Imaginaris de família

Us proposem dialogar amb diferents models de família possibles i descobrir l’amplitud del concepte família. Podem emprar el concepte de família per encabir un món, el del teatre, amb les seves tradicions, rols i relacions. L’herència, el canvi generacional, el poder, els rols i les expectatives apareixen també i mostren contradiccions, ferides, somnis i expectatives personals i col·lectives de la tradició dramàtica. Els rols de gènere, el poder, les diferents generacions i l’estructura familiar constitueixen o es despleguen amb models que podem analitzar de forma crítica.

Un model de bona família tradicional urbana, burgesa i liberal és present en el nostre imaginari. El foment de la llibertat individual, de la realització lliure, la importància de mantenir les formes, els cànons per aconseguir l’èxit social (de públic) són alguns dels trets que defineixen aquesta família. Quins rols hi tenen els diferents membres? Quines composicions i relacions s’hi estableixen? Quin o quins imaginaris s’hi reprodueixen?

Aquesta xerrada forma part del cicle La família (o la família?), una proposta per reflexionar sobre el concepte de família des de diferents perspectives: els imaginaris, les relacions, les vulnerabilitats, les estructures socials, el món laboral, els sentits, les emocions…

Participants

Oriol Pla Solina

Dramaturg i director de l’espectacle Travy. Va començar en el món del teatre amb la companyia familiar, Teatre Tot Terreny, amb espectacles de carrer i de creació. Influït pel circ i l’escola de Lecoq, s’interessa pel clown, la música, el mim, l’acrobàcia, la dansa, el circ i l’escriptura teatral, formant-se sobretot de manera autodidàctica. En el teatre treballa com a creador (Be God Is; Ragazzo; Odisseus), ajudant de direcció (Els Malnascuts; Mammón (HBO); A Tocar! (Grec) i actor (Santa Joana dels Escorxadors; Jo Mai; Ragazzo; la Calavera de Connemara o Falaise). Ha treballat amb Àlex Rigola, Iván Morales, Lali Àlvarez, Iago Pericot i Baró d’Evel, entre d’altres. En l’audiovisual cal destacar treballs amb Agustí Villaronga, Cesc Gay, Mariano Barroso i Jaime Rosales. S’estrena com a director amb Travy (2018), coescrita amb Pau Matas i produïda pel Teatre Lliure, pel qual reben el Premi de la Crítica a Millor espectacle de petit format.

Pau Matas Nogué

Dramaturg de l’espectacle Travy. A més de dramaturg, també és músic, dissenyador de so, graduat en Comunicació Audiovisual a la UPF i en guitarra clàssica al CMMB. Com a dramaturg, ha coescrit amb Oriol Pla Travy (Teatre Lliure, 2018), projecte que va ser guardonat amb el Premi de la Crítica 2018 com a Millor espectacle de petit format. D’altra banda, ha coescrit amb Lali Álvarez Tha Tzpar (L’espera), estrenada a Fira Tàrrega 2018. En el camp audiovisual, treballa en la ideació i el guió per a videoclips amb la productora Asimètric Films. En el camp sonor i musical ha creat dissenys de so i bandes musicals, estrenant una trentena d’espectacles durant els últims sis anys.

Natàlia Cantó-Milà

Llicenciada en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctora en Ciències Socials (summa cum laude) per la Universitat de Bielefeld (Alemanya). Ha estat professora d’història de la sociologia i teoria sociològica a la Universitat de Bielefeld i de metodologies qualitatives i política social a la Universitat de Leipzig. Els seus àmbits de recerca són la teoria social, els imaginaris de futur i la sociologia de les emocions. És editora de la revista Digithum. Una perspectiva relacional de la cultura i la societat i membre de l’equip editorial d’Emotions and Society.

Daniel López

Doctor en Psicologia Social i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Forma part del grup de recerca CareNet de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3). La seva activitat acadèmica i de recerca s’ha centrat fonamentalment en les transformacions socials i tecnològiques de la cura en les societats envellides. Ha estudiat especialment el seguiment i el desenvolupament del senior cohousing i ara comença a estudiar les relacions amb animals i plantes en la darrera etapa de la vida i en el desenvolupament de noves formes d’atenció i cura.