Intel·ligència artificial i escriure teatre

Els participants en aquest seminari són autors recomanats per institucions col·laboradores.

Intel·ligència artificial i escriure teatre: en un món on comencem a crear màquines la intel·ligència de les quals aviat pot superar la nostra, ens veiem obligats a plantejar-nos preguntes sobre el nostre lloc al món. Com afectarà aquesta nova era a les persones que som, a les històries que expliquem i a la manera de presentar l’experiència humana?

“Un cop ja existeixi un robot intel·ligent, només faltarà un petit pas fins tenir una espècie robot –un robot intel·ligent que podrà fer còpies evolucionades de si mateix”.

“Desmaterialització de la potència industrial”: en el passat necessitàvem recursos escassos, grans centrals nuclears i laboratoris enormes per posar en marxa un nou holocaust. En el futur només necessitarem un ordinador i uns quants materials molt àmpliament disponibles.

“L’autoreplicació”: combinació de la potència informàtica, les ciències físiques i la genètica. Els processos de replicació i evolució que s’han limitat al món natural estan a punt d’esdevenir el regne de l’esforç humà. Les espècies robotitzades es reproduiran. El temps de gestació i desenvolupament serà molt més curt per als robots.

“Aprenentatge i evolució”: els sistemes informàtics poden llegir un llibre en un nanosegon; nosaltres triguem una setmana. Es poden reproduir gairebé de forma instantània; nosaltres triguem 9 mesos. Poden millorar-se i actualitzar-se segon a segon; nosaltres triguem anys a aprendre i millorar, i el procés de desenvolupament no funciona sempre en línia recta.

En un món en el qual hem creat màquines que superen la intel·ligència humana, hem de preguntar-nos què passa amb la forma de la història.

Els humans són l’única espècie capaç de creativitat?
Les màquines imaginen?
Les màquines somien?
Les màquines senten i pensen?
Els humans seran sempre els únics animals capaços d’expressar a través de l’art què és estar viu?
Com expressa un sistema computacional la seva experiència d’estar al món?
Què implicarà comunicar-se amb aquests sistemes per al llenguatge, l’amor i la connexió?
Les relacions entre els humans i les màquines seran una nova frontera sexual i moral?
La intel·ligència artificial portarà el nou i crucial debat a la política identitària?
Les màquines poden pensar i sentir? Si és així, què passa amb la nostra concepció del personatge pel que fa al teatre?
Com representaríem un sistema computacional a l’escenari?
Com tractaríem amb dos sistemes computacionals que interaccionen entre ells?
Com tractaríem amb un sistema humà i un sistema computacional que interaccionen?
Què implica la idea d’intel·ligència artificial en la manera d’explicar històries?
Existeix una forma de la història algorítmica? Si és així… quina és?
Ens fa por el futur o ens il·lusiona?
Quin paper hi jugarem els humans?

Descripció del seminari

Enguany, els dramaturgs participants són Vickie Donoghue (Gran Bretanya), Teresa Dopler (Àustria), Braian Kobla (Argentina), Eu Manzanares (Catalunya), Tatjana Motta (Itàlia), Amalie Olesen (Dinamarca) i Almudena Ramírez-Pantanella (Espanya). Tots ells han estat recomanats per teatres i centres internacionals i escriuran una obra breu a partir del tema proposat. Aquests textos (traduïts al català quan s’escaigui) es presentaran al llarg de l’Obrador d’estiu en forma de lectura dramatitzada per part de la Companyia Resident de l’Obrador d’estiu. Les lectures seran obertes al públic.