Jornada La dimensió social de la literatura / 1

Al segle XXI l’espai literari català viu transformacions rellevants. D’una banda, s’amplia el que podem anomenar ús social dels textos i, de l’altra, alguns reben una projecció internacional sense precedents. Tot plegat fa emergir preguntes noves que exigeixen respostes lluny dels paràmetres tradicionals. Quines obres són més adequades per promoure la lectura avui i per què? Com inserir la perspectiva de gènere quan llegim les obres amb diferents col·lectius? Com es llegeix la literatura catalana traduïda en altres contextos socials, lingüístics i nacionals? De quina manera la literatura configura i actualitza la memòria col·lectiva? És una bona eina per visibilitzar, prevenir i combatre violències simbòliques presents a la societat?

Pedra de tartera (1985), òpera prima de Maria Barbal (Tremp, 1949), resulta idònia per plantejar aquests interrogants. És una de les novel·les més venudes, traduïdes i llegides de la literatura catalana. L’èxit aconseguit a Alemanya arran de la Fira de Frankfurt el 2007 la convertí en el gran best-seller català de l’any. El 30è aniversari el 2015 comportà una nova edició i múltiples actes commemoratius. Avui ja compta amb més de cinquanta edicions, traduccions a quinze llengües, dues adaptacions teatrals i una adaptació coreogràfica. Es llegeix a secundària i al batxillerat i continua sent objecte de dramatitzacions i de diàleg en clubs de lectura.

La història de Conxa, una dona del Pallars que, al final de la vida, és desarrelada del seu entorn vital i instal·lada a Barcelona, planteja amb sobrietat i eficàcia temes universals: l’extinció i la duresa de la vida rural, la violència patriarcal, la migració forçada a la ciutat, les conseqüències de la guerra en la població o el dol, entre d’altres. Amb el pas dels anys, i gràcies a la intervenció de diversos mediadors, la veu de Conxa, l’escarràs que ha callat tota la vida, ha pres força per apel·lar lectors d’identitats, llengües i contextos socioculturals cada vegada més diversos a Catalunya. Traductors i editors han contribuït, al seu torn, a universalitzar-ne la veu, que també ha atrapat lectors d’altres països.

A la jornada A propòsit de Pedra de tartera, de Maria Barbal intervindran mediadors i estudiosos de diferents disciplines que exposaran experiències diverses dutes a terme a l’entorn de la novel·la. Conèixer de primera mà els usos i l’impacte de la literatura catalana entre lectors de Catalunya i d’altres procedències i fer-ne una anàlisi crítica ajudarà, sens dubte, a dissenyar estratègies de futur que enforteixin el paper de la literatura i puguin dotar-la de nou sentit per a una comunitat lectora extraordinàriament heterogènia.

Programa

10h Benvinguda i presentació

10:20h Per què precisament Maria Barbal?
Conferència d’obertura a càrrec de Simona Škrabec, professora de la UOC i presidenta del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional

11:20h Preguntes i debat

11:40h Pausa

12h Pedra de tartera: lectura social i clubs de lectura
Òscar Carreño, tècnic de cultura de la Direcció de Promoció de Sectors Culturals, ICUB

12:30h Et quedaràs de pedra!
Anna Riera, professora col·laboradora de la UOC

13h Preguntes i debat

13:20h Pausa per dinar

15h Literatura i memòria
Montse Gatell, professora col·laboradora de la UOC

15:30h Literatura i antropologia
Montserrat Clua, professora d’antropologia de la UAB

16h La internacionalització de la novel·la catalana
Jordi Jané-Lligé, professor de literatura alemanya de la UAB

16:30h Preguntes i debat

17h Pedra de tartera a escena
Conversa amb Marc Rosich, autor de l’adaptació teatral de Pedra de tartera, i Àurea Màrquez, actriu que va encarnar Conxa. Conduïda per Adriana Nicolau

17:30h Lectura dramatitzada de fragments de Pedra de tartera a càrrec d’Àurea Màrquez

18h Cloenda