La benvinguda

Dins el cicle El teatre de Josep Maria Miró l’autor ens proposa dues lectures dramatitzades de dues obres de teatre que ell mateix ha escollit: Desig (1989) de Josep Maria Benet i Jornet i La Benvinguda (2017), de Marc Guevara. Després de La benvinguda, tindrà lloc una conversa entre Toni Casares, Marc Guevara i Josep Maria Miró.

Sinopsi

L’Anna, nom que prové de l’hebreu i que significa la ‘misericordiosa’, torna d’un voluntariat a la frontera d’Europa i no ho fa sola. Ve amb la Tahiya, que en àrab vol dir ‘salutació de benvinguda’. Ha estat una decisió d’aquí i d’ara. A en Xavi, nom d’origen basc que significa ‘casa nova’, la situació l’agafa per sorpresa. La veritat però, és que l’Anna i en Xavi han tingut moltes converses amb la llum apagada de com d’injust és el que està passant. Acolliran a la Tahiya fins que puguin resoldre la seva situació legal i ajudar-la a ser autosuficient. Viuen en un pis petit, que per a una parella ben avinguda és suficient. El dia que la Tahiya arriba falten uns mesos per a que es produeixi una situació que sacsejarà tota la ciutat, començant pel pis de l’Anna i en Xavi.

Paraules de Josep Maria Miró

L a segona lectura del cicle “El teatre de Josep Maria Miró” és La benvinguda (2017) d’en Marc Guevara. És la seva primera obra, tot i que anteriorment ja ha escrit alguns textos breus i ha participat en algunes experiències teatrals. En Marc ha passat per alguns dels cursos i seminaris que s’oferten periòdicament a l’Obrador de la Sala Beckett i em semblava interessant visualitzar amb aquesta lectura el fruit d’un enorme i cada cop més evident treball en aquest espai des d’un punt de vista pedagògic, de promoció i d’internacionalització de la nostra dramatúrgia. Crec que és bo explicar-ho i sentir-nos-en orgullosos. Vaig conèixer en Marc Guevara el març de 2016. Jo impartia el curs Paraula, espai i temps: algunes eines bàsiques per començar a escriure teatre dins dels cursos de primavera de l’Obrador. Abans parlava del meu gust per les transversalitats i potser per això, quan faig cursos, sempre dic, mig en broma: “No hi ha cap enginyer a la sala?”. En Marc és doctor en enginyeria ambiental i també enginyer industrial. Un rara avis en aquest tipus de cursos. No només per la seva procedència acadèmica i professional sinó també pels mecanismes i camins pels quals decidia investigar en cadascun dels exercicis plantejats. En Marc està al llindar dels 30 anys i és algú preocupat per les contrarietats i contradiccions del nostre temps, i possiblement per això em sento pròxim al seu discurs i a la seva forma d’entendre el teatre. Vaig llegir La benvinguda farà un any. Era una de les primeres versions. Hi ha donat voltes durant aquest any. Vàries voltes. És dels que sempre et diu “encara hi treballo”. Massa sovint m’he trobat textos fruit de la immediatesa i amb una certa precipitació per enllestir-lo i estrenar-lo. En Marc, potser per venir de l’àmbit de les ciències i tenir un puntal professional, no és aquest perfil. No té pressa i desprèn una estranya i magnètica serenitat jovial. És un enginyer que llegeix més teatre que alguna gent de teatre. És àvid i inquiet. No li agrada que li donin res fet i, per tant, també escriu proposant unes premisses a l’espectador en aquest sentit. La benvinguda és una obra d’avui. Parla dels nostres fantasmes individuals i col·lectius i a mi, personalment, sempre m’han fascinat aquells autors capaços de mirar-se la realitat de cara i poder tractar les nostres pors i contradiccions, allò que ens fa mal i allò que ens posa en terrenys pantanosos. A mi m’agrada que em neguitegin i ell, que té una mirada sobre el món, però al mateix temps en dubta, és capaç de traslladar-me els seus dubtes i fer que siguin els meus. I això és admirable, sobretot en algú que comença. Del 2016 fins ara, ens hem anat trobant i hem compartit reflexions i, fins i tot, textos i dubtes. Jo escolto amb atenció les seves observacions, en una confiança que, un no sabria dir per què, no atorgo a tothom. En alguna ocasió li he escrit algun correu electrònic amb només tres paraules: “Escriu, escriu, escriu”. Avui em fa feliç que llegim La benvinguda en aquest espai on ens vam conèixer. Em sembla que era pertinent que la direcció també fos, com ell, d’un nom jove i prometedor: la Mònica Bofill.