La gran marxa

Quina millor manera d’introduir una obra de teatre que amb la frase que Wolfram Lotz anteposa a la seva gran marxa?: “La majoria de la gent de teatre són (per descomptat, hi ha excepcions) imbècils”. Lotz inicia el seu grotesc joc sobre els tòpics i els mitjans del “teatre polític” amb aquest exabrupte, i al llarg de l’obra enfronta figures contemporànies, històriques i de ficció –des del banquer suís Josef Ackermann a Bakunin, passant per Prometeu i Hamlet– amb la realitat escènica, en situacions tan absurdes com hilarants. Alhora, treballa temes com la crisi financera i la rellevància o irrellevància del teatre en el nostre temps. Amb La gran marxa, Lotz s’acosta als límits de les possibilitats teatrals de la representació, però no crea una utopia sobre aquest tema, sinó que exposa un estat de les coses en el qual els personatges reflecteixen l’esgotament, la desemparança i la lluita per la supervivència en la nostra societat actual. I tot, amb humor, amb molt d’humor.

La traducció d’aquesta obra ha comptat amb la col·laboració del Goethe Institut – Barcelona.