L’autora

Una noia torna al teatre després d’assistir a una funció perquè s’hi ha deixat la bossa. No hi ha ningú. Encuriosida, aprofita per pujar a l’escenari. Però un home la veu i l’hi recrimina. Després de certa tensió, l’home aprofita per preguntar-li si ha vist l’obra. Li interessa saber què en pensa. Reticent, la noia acaba donant-li la seva opinió, no precisament favorable. A partir d’aquí s’anirà teixint una conversa sobre el teatre, la creació artística i el paper de l’home i la dona en la nostra societat i en l’art en concret. Però ni ells són uns perfectes desconeguts ni la situació és el que sembla ser.

A L’autora, una jove autora desafiarà l’estatus quo imperant però descobrirà que el guany creatiu té un cost personal.

“L’autora és alhora una obra sobre polítiques sexistes en el teatre i un espectacle sobre la política en l’escriptura teatral i en la posada en escena de ficció. El seu combustible emocional és la ira per la dominació masculina del món i una certa desesperació amarga sobre com aquest poder abusiu es filtra en tots els nostres caps. Tant d’home com de dona. I la pressió que senten moltes dones: per fer el que s’espera d’elles; per tenir èxit en els termes d’una altra persona; per tenir fills. La forma fracturada de la història reflecteix el fet que Hickson evita respostes fàcils i no ofereix solucions. El poder és a tot arreu. I a tot arreu produeix tristesa.”

Aleks Sierz