Les altres famílies

Les nostres necessitats d’estimar, de vincular-nos, de poder ésser-hi per a un altre, així com de rebre afecte constitueixen vincles forts i duradors. Però poden existir només entre persones que comparteixen ADN? Ser mare o ser filla són pràctiques, no genètica. I les pràctiques d’afecte creixen com llavors ben sembrades i ben regades. Al final, quan l’afecte creix, la convenció i els contractes que la regulen no en poden recollir la intensitat, l’emocionalitat. Això genera conflictes, conflictes que tenen totes les famílies. Quin és el procés d’esdevenir família? Quin és el procés d’esdevenir mare o d’esdevenir filla?

Aquesta emocionalitat, aquests afectes es posen a prova quan s’enfronten als paràmetres de valor del món capitalista. Quin valor té el vincle o la cura dels éssers estimats? Amb el rerefons dels debats del feminisme marxista aprofundirem en el tema del valor del treball domèstic i de cura i, per tant, en la seva remuneració o en les situacions de pobresa femenina en les persones grans. Des d’una mirada del feminisme postestructuralista, ens fixarem també en la importància central de les emocions i els afectes en la conceptualització del treball de cura.

Aquesta xerrada forma part del cicle La família (o la família?), una proposta per reflexionar sobre el concepte de família des de diferents perspectives: els imaginaris, les relacions, les vulnerabilitats, les estructures socials, el món laboral, els sentits, les emocions…

Participants

Marta Barceló

Dramaturga. Autora de l’espectacle Tocar Mare. Llicenciada en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona i estudis de circ a The Circus Space (Londres). La seva trajectòria està molt lligada a la de la seva productora, Res de Res i En Blanc (ja desapareguda), on va treballar durant vint anys com a creadora, actriu, trapezista, codirectora o autora de les seves obres de teatre gestual, circ i text. Paral·lelament, des del 2005 treballa ininterrompudament de guionista en sèries de ficció emeses a la televisió autonòmica balear. Ha guanyat el Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears amb Abans que arribi l’alemany (2016) i els torneigs del Temporada Alta de Girona (2016) i el Transatlántico de Buenos Aires (2017) amb Tocar mare. També ha guanyat el Premi Palanca i Roca dels Premis Ciutat d’Alzira (2020) per la seva obra Anar a Saturn i tornar i el I Premi Vila de Santanyí  (2022) per l’obra Zona Inundable.

Jordi Casanovas

Dramaturg i director teatral. Dirigeix l’espectacle Tocar Mare. Professor de dramatúrgia a l’Institut del Teatre, Eòlia i l’Escac. Ha escrit una trentena de textos teatrals, entre els quals destaquen Pàtria (2012), Ruz-Bárcenas (2014), Port Arthur (2016), Mala broma (2018), Jauría (2018), Sopar amb batalla (2020) o Immunitat (2022). Ha dirigit, a més de bona part de les seves pròpies obres, muntatges destacats d’autoria catalana com ara Consell familiar de Cristina Clemente, Burundanga de Jordi Galceran, L’electe de Ramon Madaula o Els últims dies de Clark K d’Alberto Ramos. Ha obtingut, entre altres, el Premi Crítica Serra d’Or 2007 al Millor Text Teatral, el Premi Ciutat de Barcelona de Teatre 2012 per Pàtria i el Premi Nacional de Cultura 2022.

Lídia Arroyo

Investigadora del grup de recerca Gènere i TIC, de l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i professora associada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És la investigadora principal del projecte Open Data Portal & Research on the incidence of ocupational segregation on COVID-19 prevalence from a gender intersectional approach i ha coordinat l’estudi transnacional Skills and Organizational Elements for Social Digital Innovation, del projecte +RESILIENT. També participa com a investigadora en projectes europeus sobre gènere i ciència (GenPORT, ACT, EFFORTI). Ha estat investigadora visitant a l’Área de Gènere, Societat i Polítiques (FLACSO-Argentina) i a la Fundació Travail-Univeristé (FTU-Namur) – Universitat de Namur (Bèlgica). Les seves investigacions, basades en mètodes mixts, se centren en gènere, treball i TIC, i prevenció de la violència de gènere en els joves.

Natàlia Cantó-Milà

Llicenciada en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctora en Ciències Socials (summa cum laude) per la Universitat de Bielefeld (Alemanya). Ha estat professora d’història de la sociologia i teoria sociològica a la Universitat de Bielefeld i de metodologies qualitatives i política social a la Universitat de Leipzig. Els seus àmbits de recerca són la teoria social, els imaginaris de futur i la sociologia de les emocions. És editora de la revista Digithum. Una perspectiva relacional de la cultura i la societat i membre de l’equip editorial d’Emotions and Society.