L’escriptura inesperada

Ens hem assegut tots junts al voltant d’una taula.
Hem escrit, hem llegit, hem escoltat, ens hem escoltat.
Hem fet llistes. Hem escrit diàlegs, monòlegs, sinopsis.
Hem anat construint personatges, trames, situacions.
Hem anat posant una paraula darrera d’una altra.
Sense planificar, sense preveure, sense controlar.
Deixant sorgir els personatges, situacions, les paraules inesperades.
Deixant-nos sorprendre per allò que no esperàvem escriure.
L’escriptura teatral és –o hauria de ser– l’escriptura d’allò inesperat.
Inesperat però alhora inevitable.
Aquell esdeveniment que quan arriba ens agafa per sorpresa però que, un cop
forma part del passat, ens adonem que no podia haver estat de cap altra
manera.
Sigueu tots benvinguts.
Espero que gaudiu amb aquesta sèrie de textos.
Uns textos que ni tant sols els propis autors havien previst escriure.
Per a ells és un moment emocionant.
Espero i desitjo que per a vosaltres també ho sigui.
I ara deixem que els seus personatges parlin per ells.
Tenen –us ho asseguro– moltes coses a dir.
Escoltem-los, doncs.
I gaudim plegats de l’escriptura inesperada.

Helena Tornero

Escenes i autors

• Baieta i gamussa de Jaume Capó
• A medias de Pol Llongueras
• Todo por la patria de Joan Serrats
• Un buen vecino de Carlos Conde
• Un, dos, tres, pica paret d’Imma Colomer
• Jerseis de llana de Jordi Martí
• La puerta de Joan Martínez
• Aniversari de Marta Aran
• La importancia de ser suicida de Míriam Lleó

Amb el suport de: