El lloc del dramaturg en la història del teatre

Sergi Belbel és un dels creadors que millor representa el retorn de l’interès per l’autoria teatral al nostre país. De la mà de J. Sanchis Sinisterra i juntament amb Lluïsa Cunillé, Pere Peyró, Manuel Dueso i d’altres, són la generació que a finals dels vuitanta rescata de l’oblit el gust per la literatura dramàtica, l’autoria i la dramatúrgia.

Amb ell parlarem de l’evolució històrica d’aquest ofici, repassarem les últimes dècades i reflexionarem sobre el moment actual de la dramatúrgia catalana.

Aquesta trobada forma part del cicle Entre Bambolines: L’ofici de la dramatúrgia. Converses amb autors i autores de teatre.

L’ofici de la dramatúrgia. Converses amb autors i autores de teatre

La dramatúrgia (aquesta paraula que sovint ens confon perquè vol dir massa coses) és, d’entrada, el mecanisme que estructura i dóna sentit i coherència a un relat que es representa (en viu o en una pantalla).

Per això, la majoria de vegades, el dramaturg i l’autor són la mateixa persona. Qui s’inventa una història perquè sigui representada (un relat, un espectacle…) n’és també el dramaturg, en la mesura que és ell (o ella) qui n’ha establert els mecanismes estructurals bàsics. Però parlem també de “dramatúrgia” quan adaptem un text que no estava pensat per ser representat i el duem a l’escenari; o quan tornem a representar un text clàssic i el manipulem per potenciar-ne un determinat sentit, una determinada lectura. I encara, finalment, els alemanys parlen del “dramaturg” per designar aquella persona que té cura de la coherència estètica o històrica d’un espectacle determinat o, fins i tot, de la programació sencera que té lloc en un determinat teatre.

L’ofici de la dramatúrgia. Converses amb autors i autores de teatre proposa un seguit de converses per entendre millor l’ofici de la dramatúrgia, la seva evolució històrica i el seu lloc en la societat del nostre temps.