L’urbanisme després del cotxe

Bona part del territori que hem urbanitzat des que tenim cotxes esdevindrà inhabitable quan ja no en tinguem. Com a vehicle de la dispersió perifèrica, l’automòbil ha creat dos grans monstres urbans. Un d’ells és la ciutat dormitori, el polígon residencial fet de grans torres i blocs, on l’espai públic és, per excessiu, banal, inhòspit, insegur i de difícil manteniment. L’altre és la gran Subúrbia, la ciutat dispersa feta de rotondes, cases aïllades i «centres» comercials. Allà on l’urbanisme no sigui capaç d’injectar compacitat i mixtura d’usos, no hi haurà més remei que retornar-li el sòl urbanitzat a la natura. Mentrestant, caldrà recuperar la ciutat densa i intensa, feta de finques petites i entre mitgeres, amb places d’escala humana i carrers-corredor. Aquesta és la ciutat fèrtil, la que genera centralitats, diversitat d’usos i promiscuïtat entre classes socials. Però també és la ciutat més cobejada per la indústria turística o el mercat immobiliari. Un cop pacificats, els seus barris esdevenen llocs més atractius i desitjats. Això n’encareix habitatges i comerços, tot expulsant bona part dels seus teixits socials cap a perifèries disperses on depenen més del cotxe. Quina mena d’urbanisme ens cal per democratitzar la tornada als centres?

La conferència anirà precedida d’un «llindar sonor» específic [3 min.], obra de Miquel Jordà i Úrsula San Cristóbal, i de la lectura dramatitzada Qué planeta le vas a dejar a tu hijo, Mario? de Natalia Yurena Rodríguez, interpretada per Alba Florejachs i Bea Vilaseca.

Maria Buhigas, consultora especialitzada en estratègia urbana

Llicenciada en arquitectura a l’ETSAB de la Universitat Politècnica de Catalunya al 1997. Posteriorment, va dur a terme el Master of Science in Urban Planning (MsUP) a la Universitat de Columbia a Nova York. Al Gener de 2014 funda ​​Urban-Facts, on desenvolupa la seva activitat professional de forma independent com a consultora internacional especialitzada en estratègia urbana. El seu treball es centra en la integració del punt de vista espacial (territorial i urbà) en les qüestions econòmiques i socials de les ciutats i les àrees metropolitanes col·laborant amb professionals d’altres disciplines i amb institucions públiques i privades. Anteriorment, va treballar a l’agència pública Barcelona Regional, del 1999 al 2013, on va exercir diferents funcions, els darrers cinc anys com a directora del departament d’Estratègia urbana.

Ha participat en fòrums internacionals i col·laborat amb agències com World Bank i UN–Habitat tant en representació de l’Ajuntament de Barcelona, com en qualitat de professional independent. Des dels inicis, ha compaginat la seva activitat professional amb l’activitat docent i ha impartit conferències a nivell local i internacional.