Media hora para el tango

Sinopsi

La Maru ha decidit vendre el piano per fer espai a l’habitació que necessitarà per a un futur nadó. Uns amics del seu marit (que arriba tard a la trobada) venen a veure el piano per possiblement comprar-lo. Mentre s’esperen, la Maru decideix explicar-los la història del piano de la seva àvia Bebi. Un piano que representa la vinculació que va tenir amb els homes de la seva vida. Pel seu pare, toca música clàssica en lloc de tango; pel seu professor, practica del matí al vespre; pel seu marit, deixa les classes i la possible carrera; finalment, pel seu fill, es desfà del piano. A la història de la Bebi s’hi reflecteixen les històries de moltes altres dones, mares i àvies del segle XX. La Maru troba en aquest relat la clau per agafar les regnes de la seva vida.

Presentació

Media hora para el tango és una obra que neix com a autoficció. Des d’un punt de vista personal, és la història d’una àvia. En el sentit universal, és la història de la majoria de les dones del segle XX, que van ser mares i àvies i que van deixar de banda els seus desitjos perquè les seves famílies funcionessin. Van ser dones que feien el que calia fer: per a elles les opcions no existien. La història de la Bebi, narrada per la Maru, exposa com és la relació, en cada etapa de la seva vida, d’aquesta nena-dona-anciana amb els homes del seu voltant. Per la seva banda, la Maru, una immigrant argentina a Barcelona, ​​sent que té un deute pendent amb la seva àvia. Mentre elabora aquesta idea i l’explica al públic, aconsegueix veure’s reflectida en la Bebi, la seva àvia. Un viatge que li permet revisar les decisions que està prenent.

Media hora para el tango és una obra tendra, íntima, costumista i immersa en folklore que proposa una relació de total complicitat amb els espectadors.