Mètodes revolucionaris per netejar la seva piscina

SINOPSI

La primera privatització de terrenys públics està amenaçant la casa de platja il·legal d’Antonis Doe juntament amb tota la seva mitologia personal. El més important, però, és que també amenaça el futur dels seus fills (com a mínim, tal com l’ha planificat l’Antonis…). Decidit a lluitar fins al final per salvar “la inversió de la seva vida”, l’Antonis s’haurà d’enfrontar no només a l’Estat sinó fins i tot als seus propis fills. Impotent i sol contra l’Estat i el capital estranger, declararà el terreny un estat independent. I es convertirà en un heroi aclamat. Durant un dia.

A l’obra d’Alexandra K*, la generació vella i “podrida” xoca amb la nova i “malcriada”. La llei d’un sol home s’oposa a la llei de l’Estat. I la típica família grega s’enfronta al repte de la seva pròpia supervivència.

PRESENTACIÓ

Els Mètodes revolucionaris per netejar la seva piscina es van escriure arrel de dos fets reals. El primer, una història de l’any 78, és l’Estat independent del metge Vassilis Tsironis al barri de Paleó Fàliro, història que va acabar amb el seu assassinat/suïcidi. El segon, una història que va començar el 2010 per acabar el 2017, és la primera privatització del país en el marc de les exigències del primer memoràndum. Es tracta de la venda de la regió d’Erimitis, al nord de Corfú, un ecosistema abans protegit que ben aviat acollirà 40.000 metres quadrats d’instal·lacions hoteleres.

Històries que no estan relacionades però que tanmateix plantegen, totes dues, els mateixos interrogants: on acaba l’Estat i on comença l’ésser humà? On la ideologia i on la supervivència? Què vol dir ser un ciutadà que compleix la llei en un país que trepitja les seves pròpies lleis en perjudici d’aquest mateix ciutadà? Pot ser que un revolucionari no tingui els mateixos vicis que el sistema en què s’ha criat? A costa de quantes mentides s’esdevé heroi del poble i quants ciutadans calen per fer un Estat? Interrogants que en el fons tenen a veure amb el concepte que tingui cadascú de nosaltres del seu propi paper, els seus drets i les seves obligacions dins de cada sistema. I que perquè trobin resposta cal que cadascú per separat es remunti al primer sistema social que vam conèixer: la nostra família.

D’aquesta manera, aquests dos fets es converteixen en el canemàs d’una tercera història, que no és real però que ens és familiar a tots: la de la família grega, mancada de límits. Amb les patologies i els complexos que havia tingut sempre, però també amb les noves espines que li surten sense parar a causa de la situació econòmica actual: la dependència econòmica dels fills respecte dels pares, el deslletament que no acaba d’arribar mai, els pares de la vella Grècia i les seves idees, els fills de l’Europa unida i els seus autoenganys. La vella «mala» generació i la nova, la «malcriada». Fins a quin punt pots criticar qui t’alimenta? Quin preu consideres que tenen els sacrificis que has fet per als teus fills? Quant de poder tens sobre algú que depèn econòmicament de tu i quant sobre algú que t’ha carregat a les espatlles tot el pes de la seva existència?

L’obra no aspira a donar respostes, ni tampoc a fer justícia a ningú. Tots els herois tenen raó i tots són per matar-los. Tots són durs i tots, fa més o menys temps, han estat nens.

Alexandra K*