M’hauríeu de pagar

Sinopsi

Tres monòlegs sobre la soledat.

Ella és guia d’art. Davant d’un grup de visita a un museu, començarà a brollar paraules. I tindrà una revelació.

Ell és un jove que s’ofereix per satisfer fantasies i que ens voldrà parlar de la seva vida perquè el coneguem millor. I tindrà una revelació.

El fill és un músic que ens ha reunit perquè, tot i les seves condicions mèdiques, ens vol tocar una peça al piano. I és que ha tingut una revelació.

Presentació

M’hauríeu de pagar. El què.
M’hauríeu de pagar és la història de tres veus, de tres personatges, de tres revelacions. Una revelació pot tenir un origen diví, podria ser aquell fet comunicatiu en què Déu es manifesta a algú. Però des d’un punt de vista més prosaic, una revelació és quan se’t manifesta quelcom que quedava obac. Moltes vegades, si no es parla en veu alta, si no es comuniquen paraules als demés, si no es té companyia, aquest aprenentatge es manté en la ignorància. D’aquí que aquests tres personatges necessitin revelar-se davant d’algú -vosaltres- malgrat ells mateixos. Més que res per fugir de la seva soledat. Que tenen molt present.

M’hauríeu de pagar. El com.
M’hauríeu de pagar respon a una escriptura lliure, lliure de puntuació per començar. De mica en mica, aquesta escriptura esdevé més conscient. Però divaga. Es perd. Es retroba en plans de comunicació i de significació diferents per esdevenir finalment música. Sense ser escriptura automàtica, ja que té molta elaboració, he volgut jugar amb els límits del personatge-veu, precisament per treballar sobre les respiracions i les revelacions que les paraules puguin contenir.

M’hauríeu de pagar. El perquè.
Vaig escriure M’hauríeu de pagar per un impuls i perquè volia parlar d’art, d’infantesa, de records, de sexe, de pells, de desplaçaments, de saber-se hereu, d’educació familiar, d’individualismes, d’allò que no entenem, de veritats, de fe, d’allò que som, de fragilitats i d’allò que és ser ésser humà. De carns. Shakespeare deia que estem fets de la matèria que estan fets els somnis. A M’hauríeu de pagar podríem dir que estem fets d’una matèria que es diu soledat. Crec que som a partir de les nostres soledats. I de l’herència. I de la vivència.

Jordi Prat i Coll.