Mons en comú

Les imatges de col·lapse i d’emergència climàtica acostumen a situar les societats humanes al centre de la crisi climàtica. Però què passa amb les societats no humanes amb què compartim mons i existència? És possible pensar en un “nosaltres” que no deixi al marge altres espècies, entitats i objectes amb els quals convivim? Com es poden fer visibles aquestes interdependències? Quin paper tenen l’art, la filosofia o les ciències socials a l’hora de donar veu a aquests altres mons i agències? Com ens poden ajudar plantes, altres animals i objectes a estar a l’alçada dels reptes socioambientals als quals ens enfrontem?

Aquesta xerrada forma part del cicle Planeta Persona. Els límits de la crisi climàtica que proposem per posar en valor veus, accions, reflexions i formes de vida que poden ajudar-nos a comprendre i eixamplar els límits d’aquesta situació. Com recuperar un futur? Com desafiar uns temps de catàstrofes? Com construir nous mons en comú?

Ponents

Rocío Thovar

Psicòloga social per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Treballa com a investigadora predoctoral a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB) en l’itinerari de Bioètica i Ètiques Aplicades, dins del programa de doctorat de Ciutadania i Drets Humans, i com a professora col·laboradora als Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. És membre del grup de recerca CareNet de l’Internet Interdisciplinary Institute de la UOC i del Seminari de Recerca Avançada en Filosofia Pràctica de la Facultat de Filosofia de la UB. Actualment, el seu treball se centra en l’estudi de la problematització del tracte als animals que s’impulsa des del moviment animalista, en la institucionalització de l’ètica animal i en el gir polític d’aquesta disciplina.

Paula Bruna

Doctora i graduada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB) i llicenciada en Ciències Ambientals i màster en Ecologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Des de la seva doble perspectiva com a ambientòloga i artista, utilitza la investigació artística com una forma de coneixement en què s’hibriden diferents disciplines. En els últims anys investiga sobre les aproximacions a realitats no humanes mitjançant una combinació de base científica, pensament ecofilosòfic, ficció especulativa i pràctica artística, en projectes com El plantocè o The Other Residents. La seva hipòtesi és que explorar punts de vista diferents a l’actual antropocentrisme té efectes en la consciència ecològica i amplia la gamma de possibles formes de convivència.

Els resultats de la seva investigació han estat presentats a diversos congressos, publicacions, tallers i esdeveniments artístics i exposicions (a llocs com CCCB, Arts Santa Mònica, SWAB Barcelona Art Fair, Bianyal, Festus, CAN Farrera, Projector International Videoart Festival i Kunstraum Lakeside, Àustria). El seu treball ha comptat amb el suport de beques per a la investigació artística (Guasch-Coranty, 2018-19; La Escocesa, 2019; OSIC Generalitat de Catalunya, 2020). Ha fet residències artístiques a Hangar (2017-2020), Cultivamos Cultura (Portugal, 2021), i des del 2020 és artista resident a la fàbrica de creació La Escocesa.

Blanca Callén

Doctora en Psicologia Social per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Professora associada al grau de Psicologia de la Universitat de Vic (UVic) i professora col·laboradora del màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis de la UOC i del grau de Disseny a Elisava, Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona. Com a investigadora en el camp dels estudis socials de la ciència i la tecnologia i l’acció política col·lectiva, s’interessa per les cultures materials i les respostes informals i comunitàries davant la crisi ecosocial. Des del pensament crític, posthumà i ecofeminista, i fent ús de metodologies de recerca amb objectes, els darrers anys ha investigat sobre la producció de residus materials, les deixalles electròniques i les cultures de la reparació en un context de crisi climàtica. Com a cofundadora i membre de l’associació Restarters BCN, treballa per l’impuls i l’expansió de les cultures de la reparació i el foment de la transició ecològica i econòmica a Barcelona.

Modera

Israel Rodríguez-Giralt

Professor agregat i coordinador del grup de recerca CareNet de l’Internet Interdisciplinary Institute de la UOC. És doctor en Psicologia Social (UAB). La seva recerca s’interessa per les formes d’activisme, participació ciutadania i debat públic en situacions d’elevada incertesa, com crisis ecològiques, desastres i pandèmies. Els seus darrers projectes s’interessen per la relació entre cures i desastres, amb una especial atenció per col·lectius habitualment discriminats en situacions de crisi i emergència, com gent gran, persones amb diversitat funcional o infants i joves. Durant la pandèmia, ha format part de grups d’assessorament tècnic per a la Generalitat de Catalunya. És editor dels llibres Children and Young People’s Participation in Disaster Risk Reduction (Policy Press, 2020), Reassembling Activism, Activating Assemblages (Routledge, 2019) i Disasters and Politics: Materials, Expertiments and Preparedness (Wiley/Blackwell, 2014).