El nino – allà on és més fàcil veure-s’hi

Una dona davant del mar amb la seva parella de tota la vida, un ninot inflable. Ella no pot nedar. Per a ella, ell és real i els seus ulls sense ulls són els únics ulls que pot estimar. La relació va existir i va durar més de deu mil anys: aquest amor és difícilment degradable, com el plàstic. Com una il·lusió.

L’obra tracta de la patologia de l’anorèxia, entesa aquí en el sentit de símptoma i defensa arran d’un abús patit durant la infància, i explica la tragicomèdia de l’amor impossible i la seva petició inesgotable de trobada i dialèctica amb l’Altre, eternament present i absent.

Aquesta lectura dramatitzada forma part de la residència de creació d’Irene Petra Zani a la Sala Beckett.

Amb el suport de: