Nuestra relación con la locura

Prenent en consideració la complicada situació que viu l’autoria teatral al nostre país, la Sala Beckett ha atorgat aquesta temporada diversos ajuts a l’escriptura teatral. Ara, presentem el resultat de quatre d’aquests ajuts en el marc de l’Obrador d’estiu en forma de lectura dramatitzada.

Presentació

El setembre de 2008 el meu germà es va tornar boig. Ell tenia vint anys, jo vint-i-tres. De sobte, sense entendre molt bé què passava, em va tocar gestionar la crisi psicòtica del meu germà petit. Endreçar la seva bogeria i també el meu desconcert. Descobrir el vast abisme de la malaltia mental mentre anava descobrint el meu propi germà.

Aquesta obra respon a la necessitat de traduir aquesta experiència en material dramàtic. Per qüestionar la nostra relació amb la bogeria. Per visibilitzar una realitat tan malentesa com arraconada. I per reivindicar la poètica de la bogeria com a font de saviesa, bellesa i sentit de l’humor.

Salvador S. Sánchez

Sinopsi

Un diumenge al matí el César irromp a l’habitació de la seva germana gran. No truca a la porta, parla molt ràpid i necessita diners. Dos minuts després, desapareix amb la seva targeta bancària. Cinc minuts després, la Rocío pensa que alguna cosa no va a l’hora. Deu minuts després, rep una trucada de l’hospital: el seu germà acaba d’ingressar en urgències.

Nuestra relación con la locura explica les dues setmanes posteriors al col·lapse del César. Dues setmanes que la Rocío dedicarà a reconstruir els dies de bogeria del seu germà, intentant entendre els motius de la seva crisi. Dues setmanes que la Rocío dedicarà a refer els camins que va recórrer el César, buscant les diferències entre seny i deliri. Dues setmanes en les quals la Rocío començarà a conèixer el seu germà petit i, alhora, es començarà a conèixer a si mateixa.