Paisatge, memòria i teatre

Els participants en aquest seminari són autors recomanats per institucions col·laboradores.

Els humans han intentat domesticar cadascun dels paisatges que han contemplat. Cada cultura ha interpretat, configurat i reelaborat els espais que l’envolten. Conrear, destruir, copsar, construir. El control de l’espai és implacable. I arran d’això els nostres paisatges es modifiquen i canvien. Ens fan. Ens movem per nous paisatges. En recordem de vells. Els nostres records ens hi connecten, i hi estan entrelligats. Ells són personals, comuns, privats i públics, nosaltres som petits dins seu.

Tots els paisatges són actius. Fan coses en nosaltres i les persones del nostre voltant, tant si ens n’adonem com si no. La política d’un lloc infecta el paisatge amb idees i esdeveniments sobre els quals tenim poc control. Les nostres respostes emocionals al paisatge configuren com ens veiem i com els altres ens veuen. Cada paisatge té els seus propis codis socials, les seves històries col·lectives i personals. Les ciutats, les metròpolis i les àrees rurals de les quals provenim influencien constantment com pensem en el passat, el present i el futur. Qui som ara? I qui érem aleshores? Com hi interactuem? Són espais restrictius que cal provar i dels quals escapar, o quedar-s’hi, i intentar modificar des de dins? Quan anem a un nou paisatge, com ens fa sentir aquest espai? Benvinguts? Indesitjats? Oprimits?

Així doncs, com pensem sobre el paisatge en tant que dramaturgues i dramaturgs? Com utilitzen les nostres històries, les nostres obres, el paisatge com a via per compartir idees, angoixes i esperances? El paisatge ha de ser físic? I què passa amb un paisatge emocional? De quina manera el trauma està unit al temps i a l’espai, i com respon el paisatge a aquesta connexió emocional? Com expressem aquestes idees humanes compartides, però que també ens permetem observar paisatges que no ens són familiars, desenterrant històries sobre gent que gairebé mai no veiem? Sembla com si de vegades les persones estan massa ocupades meravellant-se davant la vista, en comptes de veure les persones que potencialment pateixen en el seu interior.

Penseu com els paisatges afecten directament les persones que s’hi troben. Com dicta el comportament el silenci del camp? Com algú d’una ciutat petita i potencialment conservadora expressa plenament el que vol ser si difereix del que la gent n’espera? Com interactuen la memòria i el paisatge per mostrar-nos moments del passat que han configurat una vida? Quins ecos romanen encara, rebotant dels maons d’una ciutat postindustrial? Podem veure un futur perillós en el vidre i el metall d’un paisatge urbà modern? Per a algunes persones, un camp en una zona rural podria ser una imatge de pau absoluta, però per a altres, un espai assolat per la guerra i el conflicte.

Totes aquelles esperances i angoixes compartides que planegen, en silenci i sense ser vistes, sobre cadascun dels paisatges que ens envolten: com podem fer-les paleses?

Simon Longman

Enguany, els dramaturgs participants són Nanna Cecilie Bang (Dinamarca), Matteo Caniglia (Itàlia), Nicolas Girard-Michelotti (França), Somebody Jones (EUA/Gran Bretanya), Karoline Una Moen (Noruega), Oriol Morales i Pujolar (Catalunya) i Ruth Rubio (Espanya). Tots ells han estat recomanats per teatres i centres internacionals i escriuran una obra breu a partir del tema proposat. Aquests textos (traduïts al català quan s’escaigui) es presentaran al llarg de l’Obrador d’estiu en forma de lectura dramatitzada. Les lectures seran obertes al públic.

Dins el GREC 2023 Festival de Barcelona

Amb la col·laboració de: