Pedro Páramo

Conversa i lectura dramatitzada al voltant de Pedro Páramo de Juan Rulfo, adaptada per Pau Miró.

Sota el títol “El Grec que ens esperava”, podrem gaudir de quatre obres que hauríem pogut veure a diferents teatres de Barcelona, si el Festival Grec s’hagués pogut celebrar tal com estava previst. Les podrem conèixer com si es tractés del primer dia d’assaig de l’obra, amb els actors asseguts al voltant de la taula i amb les explicacions corresponents dels equips artístics implicats.

Parlem de Pedro Páramo

Publicada per primer cop el juliol de 1955, Pedro Páramo, del mexicà Juan Rulfo és una de les grans novel·les en instaurar la modernitat a la literatura llatinoamericana. Un relat complexe, dins l’estil conegut com a realisme màgic, sobre l’opressió dins una petita comunitat. Mario Gas (direcció d’escena), Pau Miró (autor de la dramatúrgia) i Vicky Peña, una de les seves protagonistes, parlaran del què ha significat aquesta novel·la per a ells i de com preparen la seva adaptació escènica que s’estrenarà al Teatre Romea aquesta tardor.

Sinopsi

Un home humil, Pedro Páramo, arriba a convertir-se en el cacic del seu poble, Comala, un llogarret que ell mateix espremerà i arrasarà fins a convertir-lo en un poble fantasma. Anys després, el seu fill, Juan Preciado, tornarà al poble, es creuarà amb els fantasmes dels qui hi van viure i descobrirà qui era realment el seu pare i com es va aprofitar dels habitants del poblet, inclosa la seva mare. És una història sobre la corrupció que ens parla dels mecanismes del poder i de com s’utilitzen arreu del món en benefici propi a partir d’uns fets que transcorren en una petita comunitat. La història del pare, l’home més important i corrupte de Comala, i la del seu fill, que arriba a la població quan ja està deserta i només es passegen pels carrers les ànimes dels qui hi van viure, s’alternen en una estructura laberíntica.

N’ha creat la dramatúrgia Pau Miró, un director i dramaturg format a l’Institut del Teatre i a la Sala Beckett.