La Peppa Pig pren consciència de ser una porqueta, l’Oliver i en Benji pateixen les fluctuacions del mercat eurasiàtic i altres relats no gens infantils

Una col·lecció d’escenes sobre la relació entre la pedagogia i l’espectacle, en particular sobre la influència que la televisió exerceix en l’imaginari comú dels més petits mitjançant les retransmissions dedicades a nens i nenes, la programació dels dibuixos animats i, en general, les narracions que pertanyen a l’univers del nen i que afecten la seva visió del món. Passarem d’una relectura postmoderna de la Ventafocs a les estratègies de màrqueting de la Peppa Pig; d’una recerca socioeconòmica sobre les condicions laborals de l’Oliver i en Benji, als models educatius del socialisme utòpic francès del segle XIX. D’aquesta manera, investigarem les pautes ideològiques de la mentalitat capitalista i les seves influencies a l’hora de formar, des de la infantesa, productors i consumidors perfectament integrats en una economia de mercat.

Per cert: es tracta d’un espectacle per a adults, políticament molt incorrecte.

Davide Carnevali

Davide Carnevali

Davide Carnevali és doctor en Arts Escèniques per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un període d’estudis a la Freie Universität de Berlín. A l’activitat acadèmica s’hi afegeix la de traductor del català i castellà. Forma part del consell de redacció de la revista (Pausa.), Estudis escènics i Hystrio, i escriu per a diferents revistes de teatre internacionals. És professor de teoria del teatre i dramatúrgia a l’Scuola d’Arte Drammatica Paolo Grassi de Milà.

Com a autor, s’ha format en cursos amb Laura Curino, Carles Batlle, Martin Crimp, Biljana Srbljanović, José Sanchis Sinisterra, Hans-Thies Lehmann, John von Düffel, Simon Stephens i Martin Heckmanns. El 2009 Variazioni sul modello di Kraepelin és premiada al Theatertreffen de Berlín; aquesta obra també s’endú el Premi Marisa Fabbri el 2009 i el de Les Journées de Lyon des Auteurs el 2012. Amb Come fu che in Italia scoppiò la rivoluzione ma nessuno se ne accorse guanya el 2011 el Premio Borrello nuova drammaturgia. El 2012 estrena Sweet Home Europa amb una producció del Schauspielhaus Bochum i en forma de radiodrama per la Deutschlandradio Kultur. El 2013 guanya el Premio Riccione per il Teatro (premi nacional de nova dramatúrgia a Itàlia) amb Ritratto di donna araba che guarda il mare. El 2016 obté la menció d’honor al Premi Platea per Menelao. Les seves obres han sigut presentades en diversos festivals i temporades teatrals internacionals i s’han traduït a l’alemany, anglès, català, castellà, estonià, francès, hongarès, grec, polonès, portuguès, romanès i rus. El 2017 publica l’assaig Forma dramática y representación del mundo en el teatro europeo contemporáneo per la editorial mexicana Paso de Gato i l’Institut del teatre de Barcelona.

A Catalunya ha estrenat Variacions sobre el model de Kraepelin (Sala Beckett, 2012), Confessió d’un expresident (que ha portat el seu país al llindar de la crisi) (Club Capitol, 2016) i Actes obscens en espai públic (TNC, 2017).

Amb el suport de: