Perdida en los Apalaches

Els desconcertants i atractius conceptes de la teoria quàntica no podien passar desapercebuts a la ment inquieta del dramaturg-científic-humanista que és Sanchis Sinisterra. En aquesta obra, estrenada el 1990 a la Sala Beckett, l’autor “s’aprofita” d’alguns descobriments d’aquest camp del coneixement per intentar que la realitat sigui versemblant per una vegada, ni que sigui a cops d’absurda comicitat.

Sinopsi

Allò que en un principi és una simple xerrada sobre les paradoxes de l’espai-temps en un embogit Club de Divulgació Cultural d’un poble anodí, es converteix en una irònica il·lustració teatral d’alguns conceptes de la teoria quàntica. Els plecs espaciotemporals que es produeixen generen situacions absurdes i còmiques. La doctora Greñuela, oriünda d’aquest poble, serà l’encarregada de fer la conferència. Investigadora en una universitat dels EUA, és víctima dels experiments quàntics del director d’estudis i amant. A través d’un passadís quàntic coneixerà un home que també camina per altres passadissos, els d’un hotel de Praga. D’aquesta (des)trobada, en espais i temps diferents, naixerà una història d’amor impossible.

Aquesta lectura forma part de la Tardor Sanchis. Una tardor d’espectacles, lectures i activitats sobre la figura de José Sanchis Sinisterra i la seva influència en el teatre català i espanyol contemporanis.