Priestley. Trilogia del Temps

Si la memòria va ser l’eix central de l’espectacle Fantasmes: Històries de Pau i Justícia, aquesta temporada 2017-2018 el laboratori Peripècies ha decidit posar el focus al voltant de la idea del Temps.

En aquests primers estadis del projecte, i com a part del treball de camp previ a la redacció del text que es durà a escena el juny de 2018, el laboratori s’ha dedicat a investigar sobre aquesta matèria, observant i analitzant com s’ha tractat la idea del Temps des de vessants molt diverses (filosofia, física, psicologia, música…).

Però com que aquest laboratori es dedica al teatre, volem oferir al públic la possibilitat de veure els resultats del procés de treball realitzat durant aquests darrers mesos en forma de proposta escènica. És per això que ens hem centrat en la figura de J. B. Priestley, autor britànic que va dedicar bona part de la seva obra a reflexionar sobre la temporalitat i les seves possibilitats dramatúrgiques, concretament en la seva “Trilogia del Temps” (Three Time Plays), conformada per les següents obres: Tombant Perillós, El Temps i els Conway i Això ja ho he viscut.

J. B. Priestley

La vida de John Boynton Priestley comença a Manningham el 1894. Escriptor precoç, comença la seva carrera escrivint articles a diaris locals. Després de la primera guerra mundial, on és ferit de gravetat dos cops, segueix escrivint però dedicant-se a la literatura de ficció. Els primers èxits arriben amb The Good Companions (1929) i Angel Pavement (1930), que el consagren com a novel·lista supervendes.

Als anys 30 canvia d’aires i explora la seva vessant dramatúrgica. Comença un període dominat per obres de teatre amb un element en comú: el temps. Són les anomenades Time Plays, obres on tracta la precognició dels somnis i la no linealitat del temps, basant-se en les teories de J.W. Dunne i P.D. Ouspenski. L’interès de Priestley per aquest tema es converteix en una constant i continua tractant-lo a novel·les, assajos i articles periodístics.

Durant la segona guerra mundial és locutor de ràdio, aconseguint audiències de 16 milions de persones amb discursos d’un marcat accent social. El seu activisme polític el porta a cofundar un partit polític d’esquerres, el Common Wealth Party, i arriba a ser delegat britànic de la UNESCO.

La vida de J. B. Priestley acaba a Stratford-upon-Avon l’any 1984.