Pròxima parada…

Un grup de persones molt diverses queden atrapades en un túnel, dins d’un vagó de metro de la Línia 4, a causa d’una incidència tècnica. Moments més tard, algú informa que a internet corre la notícia que s’està cometent un atemptat al metro de Barcelona, a la Línia 4. Sembla que allà dins al vagó, enmig del túnel, no els hagi de passar res. Però, de sobte, alguna cosa comença a passar…

Presentació

Pròxima parada… és el nostre humil i estripat intent d’entendre el món que ens rodeja, el món on estem vivint ara mateix. Un món on la por, el terror, les falses veritats, o les mentides verdaderes, són els instruments motrius a través dels quals la realitat se’ns formula davant dels nostres propis ulls o, més ben dit, a les pantalles dels nostres mòbils. La nostra llibertat ha quedat coartada. Avui en dia és més perillós parlar, pensar, escriure o fer acudits que quan els nostres pares tenien la nostra edat. Sembla mentida però és així. Hem de ser políticament correctes, hem de sentir el que se’ns diu que hem de sentir, no pas el que sentim realment i, tot i que tenim moltes més eines que mai per poder expressar-nos, per poder comunicar-nos, la sensació que impera és que estem molt més coartats que mai, que hi ha algú que ens vigila i que, si no seguim el camí recte que ens marca la via del tren que han construït per a nosaltres, podem tenir problemes. I és que ja no hi ha marges, no hi ha afluents, ni transbords, ni correspondències, només hi ha una via única per la qual tots hem de transitar. Però, quina és la pròxima parada? Cap on ens dirigim? On hem anat a parar? I, sobretot, ens heu preguntat mai si era això el que nosaltres volíem?